Que el cooperativisme i l’economia solidària apostin per les tecnologies lliures és coherent amb els seus valors i, alhora, dona autonomia al moviment cooperatiu i fa possible que les decisions tecnològiques no es basin en un model socioeconòmic centrat en la competència i la maximització del lucre privat. Repassem què fa que puguem considerar que una tecnologia és lliure i quines llicències escollir.
Aquest any a femProcomuns ens hem proposat explicitar millor i aprofundir en els criteris tecnoètics que fem servir quan treballem amb tecnologia o la proveïm. L’any 2023, en el marc d’un estudi que vam fer per encàrrec de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (juntament amb Colectic, Coopdevs i la UOC) ens vam plantejar quines eren les tecnologies adequades pel cooperativisme. Llavors vam identificar 4 eixos: lliures, mancomunades, proveïdes des del cooperativisme i proveïdes des de la proximitat. A continuació volem recuperar els arguments per escollir tecnologies lliures, alhora que recordar-ne la definició i repassar les principals llicències.
Què fa una tecnologia lliure
Es defineixen com a tecnologies lliures aquelles que garanteixen 4 llibertats:
| Llibertat 0 | Llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit |
| Llibertat 1 | Llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
L’accés al codi font és una condició necessària per a exercir aquesta llibertat. |
| Llibertat 2 | Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns |
| Llibertat 3 | Llibertat per a millorar el programa, i alliberar les millores al públic, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n.
L’accés al codi font és una condició necessària per a exercir aquesta llibertat. |
Inicialment pensades per al programari informàtic, aquestes llibertats són ampliables a qualsevol tecnologia o, si més no, als mitjans que en defineixin el disseny. Aquestes quatre llibertats es plasmen en una llicència pública que acompanya el programa o disseny tecnològic i, en la pràctica, fan que tothom – autors, usuaris, distribuïdors i autors d’obres derivades- tingui els mateixos drets. Les persones contribuïdores mantenen el dret moral a què se’ls reconegui l’autoria.
Per què les tecnologies lliures són estratègiques pel cooperativisme i coherents amb els seus principis
En tant que tothom que rep una tecnologia lliure té els mateixos drets que els seus autors, les tecnologies lliures poden ser apropiades pel cooperativisme, de manera que aquest pot incidir en el seu desenvolupament, prioritzant les solucions i funcionalitats que s’adeqüen al seu model socioeconòmic d’autogestió i autogovern, no supeditant-se a unes tecnologies dictades pel model tecnològic capitalista i a les prioritats de desenvolupament de les empreses mercantils.
Quan les cooperatives desenvolupen o encarreguen desenvolupament tecnològic amb una llicència lliure, tenen un doble benefici: no han de començar de zero, ja que poden reaprofitar molts desenvolupaments que ja s’han fet abans amb llicències lliures; i, d’altra banda, permeten que altres organitzacions l’utilitzin, reportin errors, identifiquin funcionalitats per millorar-lo i puguin invertir en nous desenvolupaments, resultant una tecnologia més robusta.
Les tecnologies lliures, com que garanteixen l’accés al codi, permeten estudiar-lo i auditar-lo per assegurar-se que no tenen vulnerabilitats importants o funcionalitats ocultes.
El desenvolupament de tecnologies lliures en obert, en repositoris de codi on es pot contribuir, facilita un tipus de producció molt d’acord amb els valors cooperatius i en el 7è principi del cooperativisme, l’interès per la comunitat. La majoria dels projectes tecnològics consolidats han generat comunitats de programadors i persones usuàries que fomenten la col·laboració i la reciprocitat distribuïda.
Quines llicències lliures escollir
A continuació destaquem algunes llicències lliures per al programari i per altres tipus de tecnologies:
- Llicències lliures robustes o copyleft: són aquelles que compleixen les 4 llibertats i, a més, obliguen a que les obres derivades mantinguin la mateixa llicència, de manera que les tecnologies resultants sempre es mantenen lliures.
- Llicències copyleft que només obliguen a mantenir la llicència quan es fa distribució. Per exemple: GPL.
- Llicències robustes que també obliguen a distribuir sota la mateixa llicència tecnologies que no es distribueixen, però que es proveeixen com a serveis («programari com a servei» o SaS, Software as a Service). Aquestes llicències estan pensades perquè les grans corporacions que milloren programari lliure per serveis a internet hagin d’alliberar el codi de les seves millores. Per exemple: Affero GPL
- Llicències lliures permissives: són aquelles que compleixen les 4 llibertats i no obliguen a mantenir la mateixa llicència en obres derivades, de manera que una nova versió millorada de la tecnologia pot tenir una llicència més restrictiva o bé convertir-se en programari privatiu. Per exemple: MIT, Mozilla, BSD.
Per què fer servir tecnologies lliures
Hi ha raons importants perquè les cooperatives facin servir tecnologies lliures:
- Les tecnologies lliures poden ser apropiades des del cooperativisme, no generen dependència respecte a un sol proveïdor i es poden millorar amb les funcionalitats que es necessitin, que no sempre són les que les empreses mercantils prioritzen.
- Les tecnologies lliures garanteixen l’accés al codi, no només per modificar-lo sinó també per saber què fa. Per exemple, permeten fer-hi una auditoria de seguretat.
- El desenvolupament de les tecnologies lliures sol ser en obert, en repositoris de codi on es pot contribuir, al voltant dels quals es generen comunitats de programadors i persones usuàries. Aquesta forma de producció està d’acord amb els principis de cooperació, col·laboració i reciprocitat distribuïda.
També hi ha raons perquè en el desenvolupament de nou programari o en la contribució a programari existent, les cooperatives optin per llicències lliures.
Des del punt de vista de la mateixa cooperativa:
- No cal partir de zero, si es desenvolupa programari amb una llicència lliure està permès re-aprofitar codi de programari existent que tingui una llicència compatible.
- En desenvolupar un programari lliure en obert fem possible que altres organitzacions l’utilitzin, per tant, podran reportar errors i identificar funcionalitats que poden millorar-lo. També pot fer que contribueixin directament a millorar el codi o que puguin fer aportacions econòmiques per fer-ho possible.
Des del punt de vista del conjunt del cooperativisme:
- Situa el moviment cooperativista no només com un usuari de tecnologia sinó també com un actor rellevant en el seu desenvolupament, que pren decisions sobre aquest procés a través de les seves contribucions.
- Situa el moviment cooperativista com a impulsor de nou programari i, per tant, mantenidor d’aquest, que coordina les contribucions d’altres organitzacions passant a tenir una posició rellevant.
- Distribueix el coneixement tecnològic entre persones i organitzacions amb valors cooperativistes, guanyant així autonomia respecte a les organitzacions mercantils. Això també les ajuda a relacionar-se amb altres tipus d’organitzacions, com el món acadèmic i de la recerca, que sol contribuir en aquest tipus de projectes, connectant-lo també amb les persones que s’estan formant i amb les comunitats de programadors i programadores.
femProcomuns és una cooperativa integral, de consum i treball, sense afany de lucre i d’iniciativa social, creada l’any 2017 amb el propòsit de ser una eina social estratègica per facilitar la viabilitat i sostenibilitat d’iniciatives obertes, amb tecnologia i coneixement lliure i orientades al model socioeconòmic procomú. En l’àmbit tecnològic amb SomNúvol ens autoproveïm amb les persones i entitats sòcies d’eines digitals al núvol amb programari lliure sota criteris ètics; amb la Xarxa Oberta d’Internet de les Coses col·laborem amb ajuntaments, entitats i la comunitat The Things Network Catalunya per desplegar antenes amb el protocol LoraWAN que reben dades de sensor, alhora que treballem en la seva aplicació; amb Transitant creem metodologies, facilitem processos i acompanyem projectes col·lectius, alguns dels quals tenen també una component tecnològica. Des de l’inici la nostra aposta per les tecnologies lliures ha estat molt ferma i també hem aplicat criteris ètics en l’elecció de tecnologies i la seva implementació, però volem aprofundir-los i sistematitzar-los.
A Catalunya hi ha altres projectes que agrupen persones i entitats per mancomunar tecnologies, si a femProcomuns ho fem des del cooperativisme, hi ha iniciatives que ho fan des de l’associacionisme federatiu, com la pionera Pangea i SinergiaIT. També hi ha un nombre rellevant de cooperatives de treball associat que proveeixen i/o desenvolupen tecnologies lliures, com Jamgo, bTactic, Colectic, Coopdevs, Kedu, Còdec o Human CTA. I les cooperatives de consum SomConnexió i SomMobiltat han creat una cooperativa de segon grau, SomIT, que els proveeix i desenvolupa tecnologia lliure adequada a les seves necessitats. Tot aquest ecosistema és una fortalesa que tenim com a societat, que s’està consolidant i que permet que aplicar els criteris esmentats sigui possible. No cal que les cooperatives es facin dependents de les multinacionals que les utilitzen per extreure valor, acumular lucre i poder. No cal sotmetre-s’hi, no cal, de veritat 🙂
Astrolabi tecnoètica. Volem enfocar bé el rumb. Estem en un procés per reforçar arguments entorn de les tecnologies ètiques i d’aprofundir en criteris. Estem buscant manifestos, protocols, certificacions, estudis… Volem compartir aquesta cerca i resultats. Si tens informació que creus que ens pot interessar o si vols estar al corrent del que anem fent en aquest àmbit escriu-nos transitant@femprocomuns.coop