This post is also available in: Español (Spanish) English
Qué tenen en comú el llenguatge Markdown, el RSS, Reddit o el catàleg més gran del món de llibres Open Library ?
Corria l’any 2012 quan diverses entitats vinculades a la defensa dels drets digitals als EEUU es van presentar a les xarxes socials reivindicant una lluita front a la llei SOPA (Stop Online Piracy Act), un projecte de llei que pretenia ampliar els poders del copyright amb l’excusa de la lluita contra pirateria; censurant l’accès a internet i violant els drets a la llibertat d’expressió. Una persona sobresortia enmig d’aquesta gran demostració de força per la llibertat a la xarxa ; era l’Aaron Swartz.
Aaron Swartz feia uns mesos havia estat noticia per haver estat acusat de descarregar, i suposadament publicar, un gran nombre de documents acadèmics d’accés tancat de la plataforma JSTOR, gestionada per la universitat del MIT.
Però, qui era l’Aaron?
L’Aaron va néixer a prop de Chicago l’any 1986 i des de ben petit va mostrar unes altes competències d’aprenentatge, enfocades sobretot en la lectura i la programació informàtica. És un noi que va créixer juntament amb la internet que coneixem avui dia i aquesta relació el matindrà lligat a ella per a tota la seva vida.
Amb 15 anys va col·laborar en la definició del protocol RSS, el llenguatge que utilitzen les nostres pàgines webs per a compartir, per exemple, els podcasts amb algunes aplicacions de podcasts actuals o les notícies que sindiquen els nostres agregadors com Mozilla Thunderbird.
Amb 18 anys col·labora en la creació del llenguatge Markdown, una sintaxi molt utilitzada en el món de la documentació de codi que ofereix facilitat per poder escriure i publicar en formats HTML, adoptada per plataformes com GitHub, GitLab i altres entorns de documentació científica.
Amb 19 anys, va crear la plataforma Reddit, un portal col·laboratiu de comunitats que permet, encara ara, compartir coneixements, dubtes, propostes, .. i que popularitzava l’ús de la votació de les respostes per fer-les més o menys visibles dins la nostra comunitat. Portals com Meneame adoptaren aquesta política per construir un espai de notícies comunitari.
Durant aquests anys, Aaron va descobrint que la internet amb què ell somiava, una eina per a la democratització del coneixement, lliure i oberta; estava sent privatitzada, i depenia de les seves usuàries lluitar per cuidar-la.
Va conèixer a Lawrence Lessig amb qui col·laborà en la creació de Creative Commons, l’entitat encarregada de gestionar i definir nous models de llicències més obertes per a la compartició de cultura. I sota l’abric del col·lectiu activista Guerrilla Open Access començà a reivindicar i actuar enfront de les injustícies de la xarxa.
És així com se’ns presentava l’any 2012, acusat per frau, amb una possible condemna amb què hauria de fer front a 35 anys de presó, seguits de tres anys de llibertat vigilada. I Aaron, malgrat les acusacions, negava la seva culpabilitat.
Amb aquesta situació de presió pública i diversos acords fallits per desestimar el cas, Aaron morí al seu apartament un 11 de Gener de 2013, amb 23 anys, penjat.
La lluita d’Aaron no és única i la seva convicció va enfortir un nou activisme que anomenem Hacktivisme. La seva mort va ser causada per un sistema judicial que treballa de la mà del negoci del copyright i un sistema acadèmic que genera benefci tancant el coneixement sota clau.
Què pensaria Aaron de la nostra internet actual? Depèn de nosaltres fer aquest canvi.
Com deia al manifest de Guerrilla Open Access: “No hi ha justícia al complir lleis injustes”.
Enllaços d’interès:
Fotografia portada: “Aaron Swartz” by Maria Jesus V is licensed under CC BY 2.0.