Argila-entre-mans és una instal·lació artística fàcilment replicable que explora la capacitat que tenim, o no, de fer creació col·lectiva i els “resultats”, o processos, que en poden sorgir. Consisteix en posar un gran bloc d’argila en una taula durant un o dos dies (o més) i convidar tothom a modelar-la, a l’hora que fer-ne el manteniment perquè l’argila es mantingui humida. És una obra en procés, mai “acabada”, és una escultura col·lectiva on les contribucions s’integren entre elles.

Com fer Argila-entre-mans

  • 1. Busqueu un lloc concorregut. Pot ser un espai dins un esdeveniment (fira, festival, trobada, hackaton, …) o en un espai social. Acorda quins i quants dies fer la instal·lació.
  • 2. Procureu-vos de l’equipament i materials bàsics. Una taula quadrada o rodona, un plàstic (per tapar l’argila a la nit, si cal), un bloc gran d’argila (uns 8kg), un flip-flip amb aigua per humitejar-la, una galleda i una tovallola per rentar-se les mans (o una aixeta propera), un cartell amb la proposta de participació.
  • 3. Convideu la gent a modelar.

Opcional

  • 4. Documenteu el procés. Podeu anar fent fotografies o vídeo cada cert temps per deixar documentada l’evolució de l’escultura. Si voleu fer això més sistemàtic podeu instal·lar una càmera-web connectada a un ordinador petit i amb un programa que faci fotografies cada poc temps per després convertir-ho en una seqüència (vegeu com fer-ho)

Argila-entre-mans com a sistema

Analitzar «Argila-entre-mans» com a sistema ens pot ajudar a entendre els elements clau que la configuren com a proposta de creació col·lectiva.

«Argila entre mans» es fonamenta en sis principis bàsics:

1. Plasticitat: es basa en una propietat física, no en una regla social, segons la qual si l’argila disposa de l’aigua suficient, manté la plasticitat i es pot modelar.

2. No disgregació: una regla social que consisteix en el fet que les persones participants no haurien d’emportar-se fragments, es tracta de conservar el bloc sencer.

3. Manteniment mínim: si la ruixem de tant en tant per mantenir el seu nivell d’humitat, l’argila conserva la capacitat de respondre a les pressions de les persones participants i deformar-se, ser acumulada, ser pastada… però si deixem que s’assequi perd la plasticitat i esdevé rígida, aleshores les participants ja no poden continuar treballant-hi. En cas de sostracció requeriria que algú hi afegís més argila.

4. Resistència: un cop assecada del tot, si l’argila se submergís en aigua prou temps, podria tornar a recuperar la seva plasticitat (sempre que no es cogués al forn). També es podria recuperar d’una sostracció afegint nova argila.

5. No especialització: treballar sobre el bloc o tenir cura del seu manteniment no requereix coneixements especialitzats, qualsevol persona pot fer-ho. Evidentment, qui disposi d’experiència prèvia modelant en pot treure més partit i potser pot arribar a resultats més controlats, però en principi tothom, disposi d’experiència o no, pot realitzar aportacions significatives de qualsevol abast.

6: Instruccions mínimes: en principi només cal informar a les persones participants sobre la necessitat de complir el principi 2 i sobre com realitzar el manteniment (principi 3).

 

Antecedents, proposta teòrica i experiències

Argila-entre-mans va ser una instal·lació del col·lectiu artístic i de recerca TAG Taller d’Intangibles el 2006. Partia d’una proposta teòrica de crear un sistema informàtic per a la creació col·lectiva que pogués ser fàcilment repogramat, robust i descentralitzat. La proposta teòrica s’explica al text “Argila, una invitació a enfangar-se“. En aquesta proposta s’utilitzava com a metàfora la idea d’un bloc d’argila que tothom podia modelar. El TAG va voler fer literal la metàfora i va fer aquesta instal·lació durant dos dies, primer al Festival Maçart a Maçanet de Cabrenys i després al hackmeeting HackIluro a Mataró. L’any 2024 des de la cooperativa femProcomuns recuperem aquesta instal·lació al Festival FESC.

Argila-entre-mans a Maçanet de Cabrenys 2006

Argila-entre-mans va ser una de les experiències de creació col·lectiva que el TAG va fer en el marc de GerminadorMaçart dins el fetival Maçart l’estiu del 2006 a Maçanet de Cabrenys. L’obra en procés estava dins l’espai de l’oficina de turisme que també acollia altres propostes de creació col·lectiva. El bloc de fang hi va ser durant els 2 dies del Festival i va anar-se transformant amb la participació de la gent. Encabat el festival l’argila es va dipositar a la llera del riu.

 

Argila-entre-mans a HackIluro 2006

Argila-entre-mans va estar 2 dies al CSOA La Fibra de Mataró durant el hackmeeting HackIluro la tardor de 2006 i va ser transformada per les persones participants. Es va fer servir una web cam per enregistrar fotos quan es detectava moviment i d’aquest enregistrament se’n va fer un vídeo. Encabat el hackmeeting l’argila va ser utilitzada a Mataró per fer un forn de pa en el pati d’una casa.

Argila entre mans HackIluro - Fotos TAG Taller d'Intangibles CCBYSA

Argila-entre-mans al Festival FESC 2024

Argila-entre-mans va estar 2 dies (19 i 20 d’octubre) al Parc de l’Estació del Nord, al costat de la cúpula “Aprenem” del Festival FESC organitzar per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. L’obra en procés va ser transformada per la gent que va anar passant. Un llibret PliegO explicava com replicar l’obra a altres llocs. Un panell explicava la proposta i les normes d’ús (no endur-se fang la principal). Durant els dos dies una càmera en un ordinador RaspberryPI prenia fotos cada minut. Acabat el festival la cooperativa La Fundició es va endur l’argila a L’Hospitalet per fer-ne ús en el seu projecte agrari.

 

 

 

Registre visual

Hem fet servir una càmera connectada un ordinador per registrar l’evolució de l’obra en procés. Es va fer al Hackiluro al 2006 i s’ha tornat a fer al Festival FESC al 2024.

 

 

Com fer-ho

Pel Festival FESC hem utilitzat una web-cam connectada a una RaspberryPi enfocant la peça de fang. Per això vam fer servir la  tècnica del time-lapse.

El time-lapse, com a variació de la tècnica de l’stop-motion, ens permet visualitzar de forma ràpida un esdeveniment de durada llarga i pocs canvis com fenòmens naturals i de construcció humana.

En el nostre cas s’ha emprat una RaspberryPi que és una arquitectura de miniPC coneguda com a System-on-a-chip (SoC) que integra tots els components d’un PC en un sol component. Aquest dispositiu va néixer de la idea d’assolir un PC funcional i econòmic que tothom pogués tenir, com a recurs per lluitar contra la bretxa digital. Enfocat inicialment a entorns educatius el seu abast ha escapat d’aquest àmbit i és avui en dia un recurs molt habitual a la indústria. Gràcies al fet de córrer GNU/Linux el SoC és molt utilitzat per projectes amb tecnologies lliures.

Per a aquest time-lapse vam emprar la versió 3 d’aquest dispositiu i una de les seves càmeres estàndard (RaspiCam).

Seguint les instruccions del mateix fabricant vam instal·lar el sistema operatiu en una tarja SD i vam executar la comanda que pren una foto i l’emmagatzema afegint al nom una marca de temps. La RaspberryPi es va configurar per a que prenguès una foto cada minut. Durant l’activitat les vam anar recollint per SSH per si de cas i finalment vam poder fer el muntatge emprant ffmpeg (una eina de programari lliure per lína de comandes per enregistrar, retransmetre i editar vídeo).

Més informació: