En les darreres actualitzacions de la llista Forbes de les persones (homes) més riques del món només dues de les deu primeres no té a veure directament amb empreses tecnològiques. Ens hauria de preocupar que tinguin tanta pasta i que estiguin assaltant el poder, per això és un risc fer servir les seves tecnologies.
La gran majoria de les 10 persones més riques del món estan vinculades a les corporacions Gegants tecnològiques (o BigTech), en la llista Forbes de novembre eren 9 de les 10 i en la de desembre 8 de les 10. Tots ells són homes (cap dona) i 9 de 10 són nord-americans. Fer servir les seves tecnologies és arriscat, perquè extreuen valor de les nostres activitats i comportament, però també perquè ens en fan dependre i les estan utilitzant per assaltar el poder.
Per situar-nos recordem que som 8 mil milions de persones al món. I d’aquestes menys de l’1% té quasi la meitat de la riquesa. Si escapcem aquesta piràmide per dalt, segons Forbes unes 3.000 persones són mil-milionàries, són el 0,00004%. I el 15% de la riquesa mundial (informe UBS) està al vèrtex de la piràmide en mans d’un grup de persones que es poden comptar amb els dits. Evidentment no han acumulat aquesta riquesa pel seu propi treball. Ho han fet amb el treball de milers d’altres persones, amb l’extracció de valor de les nostres dades i interaccions socials i a través de l’especulació sobre el que valen les seves empreses.
A la punta de la punta de la piràmide dels homes més rics hi ha els amos de les corporacions gegants tecnològiques. A dalt de tot hi ha Elon Musk, amo d’X.Inc, la propietària del que abans era Twitter, a més de les empreses Tesla, SpaceX, xAI i també Neuralink amb la que investiga com passar un cervell (potser el seu) a un ordinador.
També hi ha Jeff Bezos que controla l’empresa de servidors i comerç electrònic Amazon, a més de l’empresa de turisme espacial Blue Origin que emet tones de CO2 a l’espai per fer viatges de pocs minuts. Hi trobem Larry Page i Sergey Brin, fundadors de Google i propietaris principals d’Alphabet, la corporació que controla totes les empreses de Google i també l’empresa Calico amb la que estan investigar com endarrerir el seu envelliment. No hi podia faltar Mark Zuckerberg propietari principal Meta (la propietària d’Instagram, Facebook i Whatsapp), a més de l’empresa espacial Breakthrought Starshot. També està a la llista Steve Ballmer de Microsoft, Larry Ellison d’Oracle, Jensen Huang de Nvidia i Michael Dell de Dell Technologies.
La majoria d’ells van patrocinar la campanya electoral de Donald Trump i el 20 de gener d’aquest any estaven a la seva investidura com a president. Els hem tornat a veure junts amb Trump en el dinar de líders de les BigTech que van fer el 5 de setembre a la Casa Blanca sota el propòsit de consolidar l’hegemonia americana en el control de les anomenades intel·ligències artificials.
Són els líders del capitalisme tecnològic de vigilància. Això no és una tecnologia, és una forma de mercat i de control social. Modelen la tecnologia per servir-se’n i extreure’n valor. Nosaltres som el seu producte que venen a anunciants i la seva matèria primera, donat que analitzen el nostre comportament (on som, què llegim, què escrivim, què posem quan omplim un formulari, què comprem online, amb qui ens relacionem, qui són els nostres contactes) per fer prediccions socials, econòmiques i polítiques.
Fent servir les seves tecnologies estem en risc, donat que han apostat molt clarament per opcions d’extrema dreta (estan patrocinant partits amb aquestes opcions a tot el món i manipulen les xarxes socials per afavorir-los). Però també perquè estan assaltant el poder, tant als Estats units com a Europa, privatitzant serveis estatals que vinculen a les seves empreses. És el que es coneix com la “pila autoritària”, en anglès “The authoritarian stack“, amb la que s’identifica el procés pel qual estan assaltant el poder per fer un gir autoritari.
Per acabar-nos de situar, baixant de la piràmide i passant de multi-milionaris a milionaris, tenim l’1% de la població mundial que acumula la meitat de la riquesa. La resta som el 99% de la població mundial, de la qual 3.740 milions de persones són pobres (viuen amb menys de 8,3$ al dia segons el Banc Mundial) i, d’aquestes, 700 milions passen fam (segons Oxfam-Intermón). Els 4.452 milions de persones que no viuen en la pobresa extrema són susceptibles de ser consumidores de les seves tecnologies, serveis i productes, de ser endeutades amb compres i crèdits, per extreure’n benefici que se sumi al que s’extreu de l’explotació del treball. Els diferents estrats de la piràmide també poden ser murs de protecció dels que hi ha més amunt, si aconsegueixen transmetre, amb la manipulació algorítmica dels mitjans que controlen, la por a la gent de l’estrat inferior.
Si prenem consciència que som una majoria del 99% que no som milionaris, serà un primer pas per trencar la seva lògica d’acumulació i manipulació social. Però també hem de deixar de fer servir les seves eines i guanyar autonomia tecnològica i comunicativa. Perquè, com deia Audre Lorde (1934-1992), amb les eines de l’amo no desmuntarem la casa de l’amo.
Afortunadament tenim tecnologies alternatives, de programari lliure i amb control democràtic a través de cooperatives i associacions, que si ens llegiu ja coneixeu. Tenim l’oportunitat de desconnectar-nos del capitalisme de vigilància i ens convé molt fer-ho.
També us pot interessar
- Hem parlat d’aquesta qüestió en la col·laboració que fem al programa L’Altra Ràdio de Ràdio 4 (14/11/2025), podeu escoltar la Mònica Garriga, de l’equip de femProcomuns, al minut 11,51.
- Hem publicat la Guia jove d’eines digitals tecnoètiques, on expliquem què és el capitalisme de vigilància i les seves alternatives.
