Dels dies 2 al 5 d’abril, el projecte pliegOS.net, part del Grup d’Activitat Cooperativitzada (GAC) de Transitant a femProcomuns, va instal·lar-se en la seva versió mòbil de «furgo-impressora» ambulant al bell mig de les jornades Hackeja la Terra edició #11, oferint un espai per a la creació col·lectiva de fanzins en un racó del pati central de la colònia ecoindustrial postcapitalista Calafou.
Collage de tres vistes de la furgo-impressora de fanzins de pliegOS, seguint l’estil de «food truck» d’altres ocasions
Igual que en altres convocatòries amb afluència de col·lectius i persones afins a l’autoedició i les publicacions alternatives, des que vam assajar aquesta fórmula de participació al festival re:publica, l’estació mòbil de co-creació proposa la impressió express de fanzins per mitjà de materials reapropiats: tot aplicant collages visuals, escriptura «artesana» i altres tècniques creatives analògiques. L’oportunitat, enguany, de fer-ho a Calafou va permetre no només la creació de tres versions diferents d’una petita publicació copyleft sota el lema «Hackeja el fanzín», sinó també experimentar la seva producció distribuïda en aquest espai-cruïlla d’alternatives ecosocials, que porta des de fa anys una llarga trajectòria de creació i difusió de la cultura fanzinera.
Activitats d’escriptura «a màquina» i de tallar i enganxar com s’ha fet tota la vida (amb tisores i pega) per al fanzín
El primer dia l’activitat va ser a l’exterior i ens vam haver d’adaptar al vent, que bufava capritxós, subjectant amb pedres dels voltants els fanzins de mostra, pàgines i retalls que s’anaven generant. Aquí el temps i la creativitat de la gent es van dedicar a «espigolar» continguts, combinant tècniques de collage manual (retallant i enganxant de revistes, enciclopèdies antigues, cartes de tarot mexicà, entre d’altres) amb l’escriptura de fragments narratius per mitjà de les dues màquines d’escriure Olivetti que sempre viatgen amb l’estació mòbil, i que tic-tac tic-tac continuen fascinant persones de totes les edats per la seva simplicitat i efectivitat mecàniques.
L’endemà vam entrar ja en mode edició, portant a l’interior de l’edifici principal de Calafou la nostra «fanzinerosa», la robusta impressora de tintes que permet no només imprimir a color en mides de foli fins a DIN A3, sinó també escanejar en les mateixes dimensions. Aquí l’activitat principal va ser anar decidint i completant les diferents planes possibles que haurien de configurar la versió final del fanzín (aleatòries i juganeres, en aquest cas, doncs ens vam inventar que fèiem un «funzine» jugant amb el terme en anglès). Es tractava de complir l’objectiu habitual que, al final de les jornades, cada persona participant i/o interessada es pogués endur a casa un exemplar fresc del fanzín, tot just imprès.
La impressora «fanzinerosa» a l’interior de Calafou, ja en mode edició del fanzín, demos i converses al voltant
Respecte al tipus de fanzín (hi han molts formats possibles, segons es faci servir el paper) vam optar des del principi pel de plec imprès «8+1», que, a diferència dels plecs solts (llibrets de 8 o 16 planes, etc), darrerament diríem que s’ha fet molt popular. Entre els seus avantatges, per una banda, permet compondre el llibret sense necessitat de fer servir grapes (el propi plegat manté units tots els fulls) i per l’altra revela, quan es desplega (sorpresa) un pòster o imatge central com a contingut amagat a l’interior.
Procés final de paginació amb la pliegOS-Maker, plegat i tallat central per a distribuir els «funzines» entre participants
Tot plegat (en el seu doble sentit 😉 va ser una fantàstica, intensa i nutritiva oportunitat de rebre feedback, aprendre d’altris i seguir fent xarxa!
Per una banda, vam poder anar ensenyant a estones el funcionament de la versió actual de la «pliegOS-Maker», el programari lliure que estem desenvolupant (ja força operatiu) i que permet enllestir fàcilment el procés final de paginar un fanzín, en un plis-plas, que va ser molt ben rebut 🙂 Vàries persones que en publiquen ens van confirmar que aquesta darrera part (deixar-ho tot al seu lloc en un PDF, abans d’imprimir) és una tasca feixuga si no es controlen programes d’edició específics. També vam rebre interès i ànims per altra part del desenvolupament actual de l’eina, que consisteix a fer que els PDFs generats siguin fanzins «ofuscats» si es vol, complicant que puguin ser identificats per qui no es vol quan es comparteixen en contextos de repressió (com malauradament ja està sent necessari), o bé per a evitar el processament no desitjat del seu contingut per part d’eines extractives com ChatGPT o similars.
Per altra banda, vam aprendre encara més sobre com diverses persones expertes i autores entenen la creació i distribució de fanzins i, en definitiva, la seva cultura. En aquest context, l’estratègia de fer servir principalment materials en paper com a base, recombinar-los i escanejar-los, alhora que fer-ho col·lectivament i per imprimir de seguida, in situ, es veia també com una pràctica potent, de generació de comunitat i fins i tot «adversària» davant l’allau actual de continguts digitals cuinats sintèticament per mitjà d’eines d’intel·ligència artificiosa.
Finalment, com ja imaginàvem que passaria, l’oportunitat de participar amb la nostra proposta de co-creació fanzinera en un lloc visible i de pas durant tot el HLT2026, entre activistes i col·lectius compartint coneixements clau sobre resiliència, estratègies i solucions per defensar i cuidar els nostres territoris (tant tangibles com digitals) va suposar una gran inspiració i energia per seguir treballant. Entre d’altres, vam poder imprimir també fanzins d’algunes iniciatives que treballen en lluites contra la repressió i la vigilància algorítmica; conèixer i rebre continguts en forma d’enganxines autogenerades al moment amb Ada i Bobby, tot promovent la cultura del meme i la conquesta comunicativa de superfícies per aquest mitjà; establir connexions amb altra iniciativa que promou l’ús experimental de xips mínims NFC (i que veiem poden conviure creativament amb el paper dels fanzins); també compartir amb altres facilitadores les maneres en què la co-creació d’aquest tipus de publicacions en paper està emergint en diversos contextos educatius, polítics i de resistència creativa. Especial menció a l’ajut i treball paral·lel durant tot el temps per la gent de la Reserva Mutant de l’Anoia (RMA) i Catastròpic, que ens van acollir, acompanyar i inspirar des del primer moment fanziner (salut Kai!).
En fi, encara ara recopilant suggeriments, contactes, idees i materials d’aquesta experiència. El pas del projecte pliegOS pel HLT2026, en el seu vessant d’instal·lació creativa, aposta perquè entre tots els territoris que cal continuar defensant (i sumant a altres defenses) hi ha el del paper ben nodrit, plegat i llegit.
——————–
Des del Grup d’Activitat Cooperativitzada (GAC) de SomNúvol també vam participar en les jornades Hackeja la Terra edició #11 amb el Taller dels Gegants Tecnològics. A partir de la Guia d’eines tecnoètiques per a joves explorem les motivacions darrere els mogols de les grans corporacions d’internet, com alimentem les empreses que ja han engegat per dur a terme aquestes motivacions en utilitzar les seves eines i quines alternatives tenim.
El taller, així com al Guia, vol mostrar que la submissió al capitalisme de vigilància no és inevitable. Per això s’hi parla de les diferències entre el programari lliure i el privatiu per, a continuació, s’explica com el proveïment de tecnologia pot i està sent organitzat d’una manera alternativa, des d’una aproximació tecnoètica. Es presenten algunes eines que poden ser útils per resoldre necessitats del jovent organitzat i la forma de proveir-se’n a Catalunya, a partir del proveïment mancomunat col·lectiu o a través de diferents cooperatives tecnològiques.