|
|
|
Fem 6 anys!
Ja fa 6 anys tal dia com avui del 2017, després de dos anys de gestació, constituíem una cooperativa integral de treball i consum, sense afany de lucre i d’iniciativa social, amb l’objectiu de facilitar la viabilitat de projectes del procomú enxarxant-nos com a part d’un ecosistema del qual ja participàvem.
|
|
Per mancomunar eines digitals de núvol entre persones i entitats sòcies usuàries, des d’una perspectiva tecnoètica i cooperativista, utilitzant programari lliure. Aportem una alternativa a les eines extractives del capitalisme de plataforma.
|
Coneix algunes de les entitats que Som Núvol
SomNúvol (CommonsCloud) és possible gràcies a les persones i entitats sòcies de la cooperativa que hi contribueixen i en fan créixer la comunitat d’usuàries. Actualment, SomNúvol té 65 entitats i 75 persones individuals sòcies. En total agrupem a més d’un miler de persones que fem servir les eines. Continua llegint si en vols conèixer algunes.
|
El programari lliure, més rellevant que mai
El novembre vam ser al DevOps Barcelona, un esdeveniment tècnic per a professionals de les infraestructures al núvol i les pràctiques àgils del desenvolupament de programari. Vam constatar que les aplicacions i els llenguatges de programació que fan possible Internet i la indústria del programari es publiquen sota llicències de programari lliure o open source.
|
| Contribuïm a la comunificació de l’economia, la cultura i la societat acompanyant projectes que exploren la seva viabilitat i consolidació. Donem a conèixer i convidem a la reflexió sobre aquest model econòmic, diferenciat del model de mercat, i les possibilitats de transició de l’un a l’altre. |
|
|
Agrohackató
L’1 de desembre, des de femProcomuns, vam facilitar i participar en l’Agrohackató d’Agròpolis. S’hi prototipaven propostes per transformar el model alimentari, sobre la base del Model de sostenibilitat del procomú. En van resultar quatre taules, des de la cuina, la sensibilització, la producció i la distribució, de les quals van sortir quatre projectes realitzables, dels quals se’n van definir la comunitat, els recursos a mobilitzar, les tasques de co-producció, com compartir coneixement i treballar la co-governança.
|
|
Per promoure eines educomunicatives i realitzar intervencions comunitàries. Per impulsar la comunicació i la llibertat d’expressió com a drets humans que hem de consolidar com a poble, més enllà de les institucions i les empreses.
|
|
|
Fem ràdio anti-distòpica a la FESSGra
La xerrada i podcast “Fartes de distopies: literatura per superar la fi del món” va arrancar la 6ª Fira d’Economia Social i Solidària (FESS) de Granollers a l’Espai Tranquil Barbany. El diàleg literari i ecosocial va girar entorn de les intervencions de Miquel Pajares, Rubén Suriñach i Maria Sevilla, que va oferir també un recital de poemes. Conduït per Irene Canalís, de l’equip de COMSOC, i avivat per un públic engrescat i participatiu, el col·loqui resultant ja està disponible en format de poscast.
|
|
Per contribuir a desplegar i fer sostenible una xarxa oberta, lliure, neutral, comunitària i tecnològicament agnòstica de la Internet de les Coses per fomentar la sobirania tecnològica, l’autonomia social i la tecnoètica.
|
La XOIC i l’SmartCity Expo World Congress de Barcelona 2023
Els ajuntaments de Sant Andreu de Llavaneres i Granollers van presentar a SmartCity Expo World Congress l’aplicació de tecnologies de xarxa d’internet de les coses que estan fent amb xarxa oberta TTN a l’stand de l’oficina SmartRegion de la Diputació de Barcelona.
|
Trobada amb IoT Barcelona & TTNcat
En la trobada del 23 de novembre al Canòdrom, amb les comunitats d’IoTBcn i TTNcat vam presentar la nostra proposta de sobirania tecnològica i federació global de xarxes obertes LoRaWAN. També es va parlar de disseny d’antenes, estàndards inalàmbrics, i experiències de monitorització de contaminació acústica, ambiental, radioactiva.
|
femRumiar
“Erròniament tendim a associar el manteniment i la reparació a tecnologies velles i poc glamuroses. Res més lluny de la realitat: tots els dispositius electrònics requereixen actualitzacions de programari constantment. La majoria d’aquestes actualitzacions són, en realitat, accions de manteniment destinades a corregir fallades inesperades. Perquè els moderns artefactes electrònics també fallen: els programes es pengen, les aplicacions no arrenquen, les versions caduquen i es fan incompatibles amb altres programes. En realitat les empreses han de destinar molts recursos no només a arreglar els problemes, també a diagnosticar-los prèviament. (···) Ja hem apuntat que el manteniment i la reparació poden ser entesos com una pràctica de cura. (···) Considerar la tecnologia des del punt de vista de la cura canvia la nostra manera de concebre els objectes, els dispositius, les infraestructures i els agents implicats en el seu manteniment.”
Eduard Aibar
|
|
|
|
