This post is also available in: Español (Spanish) English
L’any 2023 hem fet i aprovat el Balanç social de la XES, que avalua la qualitat de les organitzacions a partir dels valors de l’economia solidària. Aquesta és també una eina que aporta aspectes per millorar internament i ja hem començat a treballar-ho. D’altra banda, també hem volgut contribuir amb el nostre gra de sorra fent aportacions per la millora del Balanç.
El Balanç Social avalua de forma sistemàtica, amb dades objectives i anualment sis grans característiques de tota organització que vulgui treballar per ser social i ecològicament responsable a partir dels valors de l’economia solidària: la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional. Per fer-ho l’organització introdueix informació al mòdul de Balanç social de la plataforma “Ensenya el cor” i després, des de la mateixa plataforma, envia enquestes anònimes a les persones que hi treballen. A partir de la puntuació obtinguda en cada un dels sis blocs l’equip tècnic del Balanç social fa un diagnòstic i a partir d’aquest la Comissió de Balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya defineix quines organitzacions aproven l’avaluació. Els resultats, tant si s’aprova com si no, no són una nota sinó una valoració d’allò que l’organització fa bé i allò en el que caldria millorar. Per tant és una eina útil per fer millores internes. Aquests resultats es resumeixen en una infografia que es complementa amb dades d’ingressos i despeses i del nombre de persones que formen part de l’organització. A continuació podeu veure els resultats del Balanç social amb els que la cooperativa femProcomuns ensenya el cor.
Acompliment i millores a fer
Com podeu observar el resultat és que “aprovem” el Balanç social, que hi ha aspectes en els que les nostres pràctiques coincideixen amb els criteris establerts, però també hi ha alguns aspectes en els que hem de millorar. Anem per parts.
Concretament fem bé:
- En equitat sense bretxa salarial (tots/es cobrem el mateix) i en difusió de salaris a la plantilla (compartim la Taula d’objectius salarials per saber on som sobre el que ens hem proposat assolir).
- En cooperació la fem en l’àmbit local (també internacional), de coneixement i de projectes; no en la de gestió si l’entenem com a mancomunar-la amb altres cooperatives tot i que som un instrument per mancomunar eines tecnològiques i això implica també una part mancomunada de gestió.
- En compromís amb l’entorn operem amb banca cooperativa (Caixa d’enginyers) i som entitat sòcia de Coop57
- En sostenibilitat ecològica en fem divulgació (en diferents àmbits treballem per la transició ecosocial, no només en divulgació, també fent facilitació i sessions de cocreació, per exemple) i prenem mesures de reducció d’impacte ambiental (en la nostra mobilitat, en la compra de materials i dispositius buscant la proximitat quan pot ser, en la tria de servidors amb energies renovables, en la implantació de tecnologies amb baix consum energètic, entre altres).
- En treball digne tenim espais d’atenció emocional i cures, bàsicament en les reunions iteratives (setmanals, mensuals) i, des de l’any 2023 amb sessions específiques.
- En repartiment just de la riquesa s’observa que, com cada any des de la constitució de la cooperativa, hem tingut excedents i que no els hem repartit, ja que som una cooperativa sense afany de lucre i no podem fer-ho, sinó que els hem destinat als fons cooperatius.
D’altra banda hi ha aspectes en els que hem de millorar i en les primeres reunions d’equip de treball de 2024 ja hem començat a treballar-los o a planificar de fer-ho.
- En equitat no tenim l’equivalent a “càrrecs directius” en l’estructura de treball, però tenim un clar desequilibri de gènere en el Consell Rector (3 homes i 1 dona) que en la mesura que hi hagi un millor equilibri en l’equip de treball i en la implicació d’altres tipologies de sòcies tenim voluntat de corregir. Tot i que la bretxa de gènere entre persones sòcies usuàries s’ha reduït (del 21% de dones al 2021 a quasi el 25% al 2024) segueix existint un desequilibri, per això seguirem donant beques per la quota de sòcia del primer any i explorant altres accions per corregir-lo.
- En cooperació tenim un 58% del volum de compres dins l’economia social i solidària. Que sigui més de la meitat és positiu, que quedi un 42% fora és un repte per treballar-lo. En alguns àmbits és difícil fer canvis cap al mercat social (compra de material electrònic d’Internet de les coses, contractació de servidors) però en la mesura del possible ho fem amb empreses de proximitat (més del 50% de proveïment local), encara que siguin mercantils, o amb autònoms. Ens hem proposat revisar proveïdores per si podem avançar en aquest sentit. En altres àmbits, com les impremtes o la logística, aquest any passat ja hem començat a fer canvis.
- En sostenibilitat ecològica desconeixem les mesures ambientals, energètiques i de tractament de residus dels espais que fem servir (Canòdrom, Lleialtat, Roca Umbert) i ens proposem informar-nos-en. No tots els servidors que fem servir funcionen amb energies renovables, ens proposem avançar en aquesta línia tot i que no depèn només de nosaltres, però ens proposem parlar-ne amb les entitats amb les que intercooperem. També ens proposem informar-nos i iniciar una reflexió sobre l’impacte ecològic dels serveis de núvol i com minimitzar-los, que voldríem traslladar d’alguna manera a les persones i entitats sòcies. També ens proposem investigar com podríem saber l’impacte en CO2 de les nostres activitats mesures per minimitzar-la. En mobilitat ens hem fet entitat sòcia de SomMobilitat i estem definint uns criteris pels desplaçaments, que formalitzin algunes pràctiques que ja fem.
- En treball digne ens hem proposat formalitzar algunes decisions de l’assemblea de treball i afrontar alguns debats pendents per acabar incorporant un apartat de relacions laborals al reglament intern. També ens hem proposat informar-nos sobre la llei de conciliació i revisar quines coses ja fem que la milloren i quines podríem fer, valorant si és viable.
- En repartiment just de la riquesa ens proposem continuar diversificant les fonts d’ingressos i augmentar el percentatge d’ingressos que no provinguin de subvencions públiques, com ja es va parlar a la nostra darrera assemblea.
Hi ha algunes millores internes, dins l’equip de treball i amb la relació amb la resta de sòcies, que ja vam iniciar l’any passat i que sentim que estan ben encaminades:
- Inici procés de millora funcionament equip de treball amb reunions iteratives. La iteració de reunions amb periodicitat i funcionalitat diferent facilita una dinàmica que ens permet el seguiment de les tasques del dia a dia sense oblidar les tasques i gestions de més llarg recorregut tot revisant que s’avenen amb les línies establertes a les assemblees. Les reunions diàries serveixen per al seguiment i coordinació de les tasques més urgents, les reunions setmanals serveixen per al control de la línia general de les tasques, les reunions mensuals indiquen si ens desviem dels objectius i de les línies d’actuació pactades. Altres reunions trimestrals o anuals ens ajuden a tenir una visió més global de l’activitat i compartir-la amb la resta de membres de la cooperativa, especialment amb aquelles que fan tasques molt diferents i que coincideixen molt puntualment.
- Enquesta Entitats sòcies i la seva visibilització. Per primer cop vam fer una enquesta a entitats sòcies que ens està ajudant a millorar els serveis i també a prendre més atenció a les seves aportacions, així com a donar-los visibilitat a la web i altres canals de comunicació de la cooperativa.
- Millores en les eines internes. Després de provar diverses solucions vam incorporar una nova de programari lliure, freescout, per gestionar les consultes i atenció. Se suma als diversos canals de comunicació que hi ha per a la coordinació, per executar tasques així com l’organització i el seguiment de projectes i iniciatives d’interès per a la cooperativa. Ens està permetent fer un millor seguiment i una millor atenció, així com una millor distribució interna.
Millorar el Balanç
Conscients que el Balanç social és una eina col·lectiva de la qual ens co-responsabilitzem, hem transmés a les persones tècniques i a la Comissió del Balanç social de la XES algunes coses que pensem que es poden millorar d’aquest. Algunes són aspectes tècnics de l’eina, de les opcions de resposta o bé de les dificultats per obtenir algunes dades que s’hi demanen; però altres tenen a veure amb els mateixos criteris. En aquest sentit ja ens han respost que les nostes propostes es tindran en compte per si es poden incorporar en les properes edicions, són les següents:
- Política lingüística. Actualment, el Balanç només pregunta sobre l’ús del català. Considerem les llengües i la seva diversitat són un procomú. Fem un esforç important per comunicar en català, castellà i anglès, per enxarxar-nos, per transferència d’informació i coneixement; per nosaltres això és un valor comunitari d’una comunitat àmplia enxarxada. D’altra banda, en trobades internacionals fomentem l’ús de diverses llengües, perquè una sola (normalment l’anglès) no sigui l’única llengua vehicular i perquè les llengües locals, especialment si són minoritzades, també es puguin utilitzar. Explorem maneres de fer-ho, com els apunts multilingües en temps real, la traducció simultània o la subtitulació en diverses llengües quan es fa per videoconferència o el suport plural a la traducció quan és presencial. Són aspectes importants de la política lingüística que promovem i ens sembla que també pot ser-ho d’altres entitats.
- Proveïment local i centralisme barceloní. Actualment el Balanç, en igualar Barcelona a la resta de municipis, valora treballar amb entitats del teu municipi o de la comarca i no amb les de fora, invisibilitzant els desequilibris territorials, fins i tot “penalitzant” el fet de treballar per corregir-los. Com a cooperativa amb seu a Barcelona però amb àmbit d’actuació de territori català en primer terme (i d’estat espanyol i internacional en segon), busquem treballar amb altres entitats de l’ESS de la resta de Catalunya, no només de Barcelona. Per l’efecte privilegiat de capitalitat i de dinàmiques desiguals de Barcelona amb la seva perifèria i amb la resta del país, considerem important tenir en compte entitats de fora de Barcelona, per contribuir modestament a contrarestar-ho. Segurament és una qüestió difícil de tractar en una enquesta, però podria ser quelcom a respondre de forma diferenciada les entitats que tenim seu a Barcelona.
- Enxarxament internacional. Actualment, no hi ha una manera clara per reflectir-lo en el Balanç. Des d’una perspectiva, tant de transició ecosocial com de cooperativisme obert, no veiem possible una transformació real i un antagonisme al capitalisme globalitzat sense aquest enxarxament. Per això, tant a escala de territori català com en l’àmbit internacional, és una part important del nostre compromís social i de cooperació que està en el focus de les nostres actuacions.
- Tecnologies lliures i aportació al procomú. Actualment aquest apartat és despropocionadament poc detallat en relació a altres del Balanç (perspectiva de gènere, sostenibilitat ecològica, per exemple). Les preguntes són molt genèriques i es podrien concretar, obtenint informació més rellevant, diferenciant ús de desenvolupament o proveïment de tecnologies, per exemple. També diferenciant eines segons funcionalitat i sector o entre eines de núvol i aplicacions d’escriptori o de mòbil. I tant en el desenvolupament com en la generació de continguts, identificant quin tipus de llicència es fa servir quan s’ha optat per llicències obertes. I pensant com recollir quin tipus d’aportació al procomú es fa quan és un bé físic o un intangible no subjecte a llicències de drets d’autor.
Foto dels mecanismes interns d’una balança: Rainer Halama 1950 – Waagenmuseum Balingen CC-by-sa 4.0 – Font: Wikimedia Commons