Hackató BICxO *2: sensors i xarxa d’internet de les coses en escenaris de futur

El dijous 23 de gener de 2025 organitzem la segona hackató del projecte BICxO per pensar l’ús de sensors en mobilitat sostenible i les tecnologies d’internet de les coses en escenaris de futur a 20 anys vista.
Què poden aportar aquestes tecnologies a la transició ecosocial? Quins riscos ètics cal evitar? Quins condicionants relacionats amb els materials i l’energia poden dificultar o afavorir el seu ús? Com poden ajudar en la concienciació i millora de l’ús de recursos?

2a Hackató BICxO: sensors i xarxa oberta d’internet de les coses en escenaris de futur

Dijous 23 de gener de 2025

16:30-19:30h

Canòdrom (Sant Andreu, Barcelona) · Carrer de Concepció Arenal, 165

Sala Ada Lovelace (Sala d’actes)

Inscriu-te per ajudar-nos a preveure la participació.

Inscriu-te!

 

Projecte BICxO

BICxO és un dispositiu per ser ancorat a les bicicletes i connectat a la xarxa oberta TTN amb LoRa. El dispositiu conté sensors per mesurar la qualitat de l’aire i altres coses. Estem provant-ne prototips tant pel que fa a l’ús, ancoratge i dades obtingudes. En una primera hackató el 13 de desembre de 2024 vam estar treballant les primeres dades obtingudes i les diferents versions del prototip (carcassa i sensors). El projecte es va iniciar al camp de Tarragona amb el suport de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la intercooperació entre les cooperatives femProcomuns, L’Escamot i PDA; i ha comptat amb el suport de l’AMB en l’àrea de Barcelona, amb la col·laboració de diverses entitats i cooperatives d’ecologística, mobilitat activa i promoció de la bicicleta, a més de PyLadies.

Escenaris de futur

En aquesta segona hackató volem fer una mirada més àmplia i de llarg abast sobre aquestes tecnologies aplicades a la transició ecosocial en un context de crisi social i ecològica, amb els condicionants que poden suposar condicionants com: l’escassedat de materials i d’aigua, menys disponibilitat d’energia, dificultats per l’accés als aliments i la fertilització del sòl, amenaces totalitàries i/o de control social, frenada del transport internacional, entre altres. L’ús de sensors i actuadors en aquest context pot ser útil per una millor gestió i aprofitament dels recursos limitats. Disposar d’una infraestructura de xarxa oberta i amb un paper important del cooperativisme pot ser important en termes d’accés a la tecnologia, d’autonomia social i governança democràtica. Que es faci servir programari i maquinari lliures també és una garantia i oportunitat. Però la fabricació de l’electrònica serà un repte, pels materials, pel coneixement i per les instal·lacions necessàries. I les mateixes tecnologies, segons com s’utilitzin i qui les controli, poden ser facilitadores d’autonomia o d’autoritarisme.

Ens preguntarem:

  • Què poden aportar sensors i actuadors en xarxa oberta a la transició ecosocial?
  • Quins riscos ètics, ecològics, socials i polítics podria comportar una mala aplicació i cal evitar?
  • Quins condicionants relacionats amb els materials i l’energia poden dificultar o afavorir el seu ús?
  • Com poden ajudar en la conscienciació ecològica i en un ús més ètic i eficient dels recursos disponibles?

Per cada element de les tecnologies d’internet de les coses (sensors i actuadors, antenes passarel·la, connexió a internet, servidors) ens volem preguntar:

  • Pot ser una oportunitat a la transició ecosocial?
  • Pot ser una amenaça a la transició ecosocial?
  • Pot tenir dificultats per ser utilitzada en un context de crisi ecosocial?
  • L’impacte ambiental que genera la seva construcció és superat pels beneficis que comporta?

I concretament pel dispositiu BICxO ens volem preguntar quin paper pot tenir en els pròxims anys incorporar-lo a la mobilitat activa i sostenible en contextos urbans o rurals tant per a professionals de la mobilitat (ecologística, transport, …) com per a la conscienciació mediambiental i denúncia pública.