29 set. 2022

Les economies comunitàries al documenta quinze d’enguany

by | posted in: Esdeveniments | 0

This post is also available in: Español (Spanish) English

Aquest estiu alguns membres de femProcomuns hem estat a Kassel, on se celebrava documenta fifteen (documenta quinze) una mostra d’art contemporani molt important a escala internacional i que es dona, cada cinc anys a la mateixa ciutat alemanya.

Ens va interessar molt la inspiració en Lumbung, paraula en indonesi que significa graner d’arròs, però també pot significar: amistat, treballar bé junts, compartir, vetllar per a tothom dins del grup.
Segons expliquen a documenta fifteen, a Indonèsia hi ha lumbungs, aquests graners d’arròs, a molts pobles, són edificis de fusta, quan els pagesos tenen massa arròs el guarden en aquests edificis, així si la gent del poble en necessita en poden agafar una mica del graner, sempre seguint les regles que han acordat. D’aquesta manera, la gent del poble s’ajuda mútuament.
Aquesta idea ha inspirat l’edició documenta fifteen que s’ha fet aquest any a Kassel i ha portat a diferents artistes a treballar junts i ajudar-se mútuament, compartint idees, fent obres d’art o aportant diners perquè altres puguin fer obres d’art.

Són aproximacions que ens agaden i que hem estat explorant, i a més hi vam coincidir amb alguns amics i coneguts.

Community Economies Institute al Documenta Fifteen

La Jenny Cameron, de Community Economies Institute (organització que està previst que participi, a través de Kathrin Böhm, en la Trobada internacional de dimarts vinent), escriu dos articles sobre la seva experiència a documenta fifteen. Ens ha donat permís per traduir-los i publicar-los aquí.

Economies comunitàries al documenta quinze (5 de setembre 2022)

Autora: Jenny Cameron

[article original en anglès] La documenta quinze d’aquest any a la ciutat de Kassel (a Alemanya) té un fort component d’economies comunitàries; això s’ha posat de manifest a través de la contribució de l’Escola Rural d’Economies, una iniciativa dirigida per Kathrin Böhm de l’Institut d’Economies Comunitàries i Wapke Feenstra de Myvillages.

Aquesta contribució culmina el cap de setmana del 10 i 11 de setembre del 2022 a través d’una sèrie d’esdeveniments que inclouen una Cimera Econòmica, un Mercat de Kioscos Lumbung, Sessions de Dibuix i l’estrena de la Pel·lícula Kassel Rural Undercurrents.

Böhm explica que “L’Escola Rural d’Economia va ser creada el 2019 per Myvillages com a continuació de l’Escola Econòmica i va començar les seves activitats a Kassel i els seus voltants a mitjan 2021 en el marc de la documenta quinze.”

“Com a part de l’enfocament Lumbung establert per rurangrupa, el col·lectiu d’artistes amb seu a Jakarta, i Director Artístic de la documenta quinze, Myvillages va suggerir que es prestés atenció a les “subcorrents rurals” a Kassel i els seus voltants.”

“Com a resultat, Myvillages ha estat treballant amb quatre organitzacions de llarga trajectòria que es basen en els valors de l’economia comunitària. Es tracta d’Upländer Bauernmolkerei, una lletera ecològica gestionada a l’estil cooperatiu; Kommune Niederkaufungen, una comunitat intencional que practica una economia de bot compartit; , confiança i equitat”.

Totes aquestes organitzacions formen part de la sèrie d´esdeveniments de cap de setmana del 10 i 11 de setembre que organitza l´Escola Rural d´Economia.

El dibuix és una de les pràctiques principals de l’Escola, com explica Böhm.

“Fem servir el dibuix com una forma mòbil i de baixa tecnologia per notar, anotar i compartir el coneixement que està connectat amb la terra, la percepció i l’ús”. Amb els 100 dies de documenta quinze, ara en ple apogeu, estem encantats de tenir una sala de dibuix permanent a la planta superior de Hafenstrasse 76”.

“També ens entusiasma participar a Lumbung Kios, que és una xarxa de quioscos creada com a plataforma perquè els participants i les empreses locals venguin productes. Tenim una sèrie de màquines expenedores en què, per uns quants euros, els visitants poden comprar articles locals de Kassel o de la nostra àmplia xarxa translocal.”

“Les màquines expenedores serveixen tant per exposar com per distribuir, i el que emmagatzemem pot ser espontani, però sempre és específic d’un lloc; per exemple, del lloc de trobada de dones Frauentreff Brückenhof tenim flors de ganxet de color porpra que formen part de la seva campanya Violetes contra la Violència per donar suport a les dones víctimes de la violència”.

Kate Rich, membre de l’Institut d’Economies Comunitàries, també forma part del Grup de Treball dels Kioscos Lumbung, que utilitza els principis associats a la iniciativa de Rich sobre el Comerç Feral, que ja fa temps que existeix, per explorar noves formes d’intercanvi global de béns mitjançant connexions socials.

La documenta quinze d’aquest any es caracteritza pel Lumbung, una paraula indonèsia que fa referència al graner comunal d’arròs, on s’emmagatzema l’excedent de la collita en benefici de la comunitat.

Per a rurangrupa, director artístic de la documenta quinze, l’atenció se centra al Lumbung com una pràctica que evoluciona a mesura que es representa dinàmicament durant els 100 dies de l’exposició.

Böhm descriu aquesta dinàmica com “el començament d’una nova pràctica cultural global i multilocal”.

En els 67 anys d’història, aquesta és només la segona vegada que la documenta ha estat dirigida per comissaris no europeus, i la primera vegada que un col·lectiu ha tingut el lideratge curatorial.

Més Economies Comunitàries al documenta quinze (12 de setembre 2022)

[article original en anglès Artistes i professionals de les economies comunitàries han fet una important contribució a la quinzena edició de Documenta, l’exposició de 100 dies que té lloc cada cinc anys a la ciutat alemanya de Kassel i que tanca el diumenge 25 de setembre.

Documenta fifteen va ser comissariada pel col·lectiu ruangrupa, amb seu a Jakarta, que va basar la documenta d’enguany en els valors i idees de lumbung, la paraula indonèsia que es tradueix directament com a graner d’arròs i que s’utilitza per referir-se a un edifici comunal a la Indonèsia rural on la collita d’una comunitat és recollida, emmagatzemada i distribuïda d’acord amb criteris determinats conjuntament com a recurs mancomunat (pooled) per al futur.

Lumbung Kios

Ruangrupa va contractar Kate Rich, membre del Community Economies Institute (CEI), de Feral Trade («Comerç salvatge») com a consultora empresarial assalvatjada per assessorar sobre Lumbung Kios, la xarxa de Kios descentralitzats i autogestionats (quiosc en indonesi)
amb seu a diverses ubicacions de Kassel i incloïa una xarxa de botigues locals associades, i que continuarà després de documenta quinze com una xarxa de petits kios situats a tot el món.

Els artistes que participen a Lumbung Kios inclouen Sa Sa Art Projects, una iniciativa dirigida per artistes amb seu a Phnom Pen, Cambodja i dedicada a les pràctiques experimentals i crítiques d’art contemporani; Wajukuu Art Project, una organització de base comunitària creada l’any 2004 per un grup d’artistes al barri de Lunga-Lunga del barri marginal de Mukuru a Nairobi, Kenya; i The Question of Funding, un col·lectiu creixent de productors culturals i organitzadors comunitaris de Palestina.

Una de les organitzacions, amb seu a Kassel, que van participar va ser Frauentreff Brückenhof, un lloc de trobada de dones que dona suport a una àmplia xarxa de dones locals i les seves famílies, i que presentava al Lumbung Kios, flors de ganxet morades que formen part de la seva campanya Violetes contra la violència per donar suport a les dones víctimes de violència.

Frauentreff Brückenhof també va ser una de les organitzacions implicades en el projecte The Rural School of Economics dirigit per Kathrin Böhm del Community Economies Institute (CEI) i Wapke Feenstra de Myvillages, com s’explica en l’article anterior.

Planeta Abundància

Ailie Rutherford, membre del CEI, directora artística de la Feminist Exchange Network a Glasgow, Escòcia, va dirigir tallers de Planet Abundance, amb Teresa Feldmann (Estònia-Països Baixos) i COCO Collective (Colòmbia).

Planet Abundance és una sèrie de tallers interlocals dirigits per artistes per imaginar un món on els multimilionaris i les elits de poder actuals han abandonat la Terra, deixant enrere un món en què els principis econòmics feministes s’utilitzen per organitzar col·lectivament la cura del planeta i les persones.

Els tallers es basen en un escenari de ciència-ficció concebut per Teresa Feldmann en què el món s’allibera de l’ethos, abans dominant, de la cobdícia i la competència i on els terrícoles adopten una mentalitat feminista d’abundància, trobant maneres noves i velles de treballar junts per reparar el seu món.

Els tallers de Planet Abundance continuen actius i s’estan realitzant amb grups al Canadà, Colòmbia, l’Índia, el Japó i Escòcia.

AFIELD Study #3

Artistes i professionals de les economies comunitàries també van participar en l’AFIELD Study #3, un programa d’aprenentatge conjunt per explorar models alternatius d’intercanvi de recursos basats en valors col·lectius, descentralitzats i sostenibles.

Caroline Woolard, membre de la Xarxa de Recerca en Economies Comunitàries (CERN), va ser una ponent d’aquest esdeveniment, i va aprofitar el seu treball amb Art.coop per destacar com els otorgants de subvencions (grantmakers) poden jugar un paper en la transformació del sector cultural i la construcció de l’economia solidària seguint l’exemple de creatius de BIPOC que estan innovant amb models d’autodeterminació i riquesa comunitària.

Binna Choi, membre del CERN, és assessora d’AFIELD des del 2018 i també va contribuir al programa de coaprenentatge i va reflexionar sobre com havia vist que AFIELD s’allunyava d’un sistema jeràrquic de concessió de subvencions a un model filantròpic més descentralitzat i col·lectiu en el seu enfocament.

ColaBoraBora al Documenta Fifteen

A Kassel també hi vam trobar el Ricardo Antón de ColaBoraBora, que també participarà en la Trobada Internacional Ecosistema Transitant: Models per a sostenir els procomuns dimarts vinent. El Ricardo, ha publicat un article «Compostando documenta15» a la Magazine i arxiu digital Polièdrica, que us recomanem,  i també ha compartit un fil a Twitter sobre l’experiència.



(fotografies: Mònica Garriga)