Les eines de l’amo a La Comunificadora

This post is also available in: Español (Spanish) English

Aquest és un article escrit per la investigadora Vera Vidal que ens va acompanyar en la tercera edició del programa de La Comunificadora (2018-19), mentre ella feia la recerca per al seu doctorat. Aquesta va ser també l’aportació de la Vera a la Trobada Internacional Ecosistema Transitant: Models per a sostenir els procomuns, que vam fer online el passat 4 d’octubre.

« Les eines de l’amo mai no desmuntaran la casa de l’amo » (1). Sovint utilitzada al cercle d’activistes, la famosa declaració d’Audre Lorde pot acabar amb qualsevol discussió sobre com desmuntar el capitalisme i donar lloc a la resignació en lloc de l’acció. No obstant això, caldria debatre què són les « eines de l’amo » i quan ens en vam apropiar. Al cap i a la fi, la seva era una crida a l’experimentació revolucionària, que abraçava la diferència. Això és el que pensava mentre estudiava La Comunificadora, el programa de Barcelona Activa (2) d’acceleració de l’economia col·laborativa orientada al procomú, en el qual el Model de Sostenibilitat del Procomú va arribar a ser el model que és avui. Com podria un format com un programa de formació en emprenedoria, generalment criticat per (re)produir el capitalisme, arribar a produir altres maneres d’entendre i altres pràctiques de l’economia? Per respondre aquesta pregunta i com a part de la meva recerca de doctorat, vaig seguir la tercera edició de La Comunificadora com a observadora el 2018-2019 i vaig entrevistar els participants de les dues primeres edicions. El que vaig trobar va ser que, en comptes de reforçar la comprensió capitalista de l’economia i un model d’emprenedoria lligat a ella, La Comunificadora pot ser el lloc per produir una economia diversa (3). Per aconseguir-ho, l’anàlisi de Gibson-Graham planteja la necessitat de combinar una política del llenguatge, una política del subjecte i una política d’acció col·lectiva.

Primer, la llengua. La Comunificadora intenta alliberar el llenguatge de la diferència econòmica transmetent altres valors. Primer l’equip docent desnaturalitza l’economia col·laborativa i l’economia de plataformes. Les plataformes de Silicon Valley ja no són només “plataformes” sinó que esdevenen “plataformes extractives”, que no són ni neutrals ni inequívocament beneficioses. Intenten replantejar els valors que se’ls adjunten amb un marc propi situat a partir d’acadèmics i activistes-estudiosos internacionals i catalans sobre el procomú i el mercat social, posant la comunitat al centre. Resignifiquen nocions clau com comunitat i cooperativa. Comunitat és un terme difús, fàcilment cooptat per les empreses multinacionals per transmetre unitat i immediatesa, quan només es refereixen als seus clients. El cooperativisme s’ha associat malintencionadament a allò caduc i al frau. L’equip docent també introdueix i normalitza nocions desconegudes per a molts participants, com el procomú i el coneixement obert.

En segon lloc, la subjectivitat. Aquest procés de replantejament és un procés continu. La Comunificadora pot actuar com a catalitzador, i no tant com a desencadenant. d’un procés més ampli de redefinició de les opcions de vida. Els participants arriben a La Comunificadora amb ganes de canviar, però bona part de la feina encara queda per davant. Aquesta transformació no és només la de replantejar les nocions econòmiques, sinó també la d’afirmar la pròpia visió i actuar sobre ella. En accedir a un vocabulari nou o aprofundir en la comprensió, els participants poden començar a anomenar coses, donant-los una sensació de possible connexió i rellevància. Aquesta autotransformació és també la de reconèixer i identificar la nostra interdependència, en lloc de transformar-nos en un jo emprenedor: s’adonen de la seva pròpia agència i de l’impacte que tenen en el col·lectiu i poden desenvolupar una ètica de decisió. Comencen a adonar-se que les seves eleccions afecten els altres, assignant demanda, diners o poder a empreses amb els valors de les quals poden estar o no alineats. Prioritzar certs tipus d’empreses, com ara les cooperatives per sobre de les grans empreses amb ànim de lucre, pot esdevenir una nova manera de fer. Afirmant la pròpia visió i valor, reintroduint una ètica de decisió, els participants es preparen per fer alguns canvis professionals significatius i conduir a la transformació dels projectes. No obstant això, aquest procés d’autoafirmació de vegades pot estar en desacord amb l’adopció del nou marc i vocabulari.

En tercer lloc, l’acció col·lectiva. La Comunificadora és un lloc on, mitjançant l’autotransformació, l’individu o l’organització poden canviar les seves prioritats reconeixent el paper del col·lectiu. A diferència de les exigències convencionals sobre l’emprenedoria, aquest canvi pot comportar alentir el ritme del projecte. Les persones que impulsen el projecte poden fer un pas enrere i reorientar les prioritats per construir una comunitat i permetre la discussió i la negociació col·lectives. L’acció col·lectiva és el centre del programa. Ja sigui la iniciativa pròpiament dita amb l’emprenedoria col·lectiva més que individual, els exercicis col·lectius, o la invitació a projectes per pensar en maneres de treballar conjuntament i les possibles col·laboracions amb projectes del mercat social, treballar amb altres és la manera de fer imperant. Més enllà del programa, l’acció col·lectiva també es promou mitjançant els vincles amb el sector de l’ESS a Barcelona i la intercooperació. No obstant això, l’acció col·lectiva dins de La Comunificadora s’ha vist limitada per condicions d’existència precàries i els recursos limitats de la institució pública.

Vera Vidal és doctoranda a Dimmons, IN3-UOC i responsable de la intermediació entre professionals i investigadors de la Coop des Communs.

(1) Lorde, Audre. “The Master’s Tools Will Never Dismantle the Master’s House.” 1984. Sister Outsider: Essays and Speeches. Ed. Berkeley, CA: Crossing Press. 110- 114. 2007

(2) Agència pública de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.

(3) Gibson-Graham, J. K. 2006 A Postcapitalist Politics. Minneapolis, MN: University of Minnesota Press.