Aquests dies previs al 8 de març hem estat participant en el Sobtec i al Mobile Social Congress on hem escoltat diferents aportacions que posen una mirada feminista sobre l’impacte de les tecnologies que fem servir. Us en volem compartir algunes i també informar-vos de la ruta cooperativista que es farà a Badalona la vigília del Dia Internacional de la Dona treballadora.
Mentre a la Fira de Barcelona es feia el Mobile World Congress (MWC) marcat per la perspectiva de les grans corporacions del capitalisme tecnològic, l’afany de lucre i la poca atenció als drets socials i els límits del planeta, a altres espais de la ciutat es compartien altres perspectives al voltant de la tecnologia. El dissabte 28 de febrer a la Lleialtat Santsenca (barri de Sants) s’hi feia la VIII edició del Congrés de Sobirania tecnològica (Sobtec). Com cada any, sòcies treballadores, col·laboradores i usuàries de femProcomuns hi col·laboràvem prenent apunts col·laboratius de les xerrades. El dilluns, amb una protesta per la presència d’empreses israelianes al MWC, començava el Mobile Social Congress (MSC), en el qual hem participat conjuntament amb l’entitat que ja porta 11 anys organitzant-lo, Setem. Al Canòdrom (barri de Sant Andreu), dimecres 4 de març era la jornada de xerrades del MSC i dijous 5 de març des de SomNúvol n’organitzàvem la Jornada Dolibarr per apropar el programari lliure a la gestió de les entitats. Finalment les activitats de divendres 6 a la Nau Bostik (barri de la Sagrera) tancaven el congrés.
Una perspectiva feminista sobre les tecnologies
La mirada feminista va estar molt present tant al Sobtec com al MWC però en destaquem algunes sessions:
- Sobtec. Donestech va explicar el projecte Fembloc
- Sobtec. The User and the Beast. La Joana Moll va parlar de la relació de la tecnologia publicitària (Ad Tech) amb l’àmbit militar i repressiu, amb exemples com la publicitat antiavortista personalitzada a dones que són físicament localitzades a la sala d’espera d’una clínica on els practicaran un avortament. També va parlar de com la tecnologia afecta als nostres cossos. Consulteu-ne els apunts.
- MSC. Com fem una IA antiracista, descolonial i feminista? Youssef M. Ouled d’AlgoRace va parlar de com la Intel·ligència Artificial són sistemes sociotècnics modelat pels contextos corporatius on s’han creat i com és de difícil de superar les lògiques de programes com ChatGPT, encara que es vulgui fer des d’una perspectiva antiracista, feminista i ètica. Va parlar-nos del que està fent el grup
- MSC. La van parlar de les comunitats en lluita contra la implementació de grans centres de dades amb un impacte ecològic i social ingent.
Ruta del cooperativisme de Badalona
El dissabte 7 de març tindrà lloc la Ruta del cooperativisme de Badalona: passat, present i futur, una activitat guiada per l’historiador badaloní Jordi Albaladejo. La ruta començarà a la Cooperativa La Moral i proposa un recorregut a peu pels barris del Progrés i del Centre per redescobrir diversos punts emblemàtics que han marcat el passat cooperatiu de Badalona. La Moral té un paper històric en el feminisme cooperativista embrionari, va ser una de les cooperatives pioneres en la creació d’un Grup Femení que participaria en la creació, l’any 1932, de l’Agrupació femenina de propaganda cooperativista. Mar Massip i Marc Dalmau han estudiat aquell moviment i fruit d’aquesta recerca és el llibre “El moviment feminista cooperatiu” editat per Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions.
La ruta és organitzada per l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès nord, del qual femProcomuns formem part, i conclourà amb la inauguració del nou Espai cooperatiu Badacoop i la presentació del que actualment estan fent les cooperatives badalonines.
Desequilibris de gènere en el cooperativisme tecnològic
Som conscients dels desequilibris de gènere que es donen a les organitzacions i als seus òrgans de govern, així com en els projectes amb fort component tecnològic, també a femProcomuns. I volem continuar treballant per superar aquests desequilibris. Les dones sòcies usuàries de SomNúvol són actualment un 37% de les persones sòcies individuals, aquest percentatge ha anat augmentant però encara tenim aquest biaix de gènere. Mantenim la beca per a dones el primer any que es fan sòcies. Amb l’enquesta d’entitats sòcies hem pogut veure que aquest biaix en les sòcies individuals no existeix en les usuàries a través d’entitats. En el conjunt d’entitats que van respondre l’enquesta les usuàries de les eines que fan servir un 60% són dones, un 37% homes i un 3% de persones no binàries. Pel que fa al nostre equip de treball actualment som 4 homes, una dona i una persona no binària.
Som conscients que la diferència en el nombre de persones d’un gènere o l’altre és important, però també que no és, o no és només, una qüestió de quotes, sinó de maneres de fer. El feminisme apel·la també a una altra manera de treballar i a donar importància a les tasques reproductives tant en la vida personal com dins de les organitzacions.