This post is also available in: Español (Spanish) English
La primera setmana de juliol la UAB acollirà la Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP). El dijous 3 de juliol hi serem reflexionant sobre l’economia de plataforma, conjuntament amb la federació de cooperatives de consum i amb les cooperatives Fasolà i SomIT.
Impulsada per la Confederació de les Cooperatives de Catalunya juntament amb agents claus del territori, la UESCOOP, que enguany celebre la segona edició, és un espai de pensament on s’uneixen el món acadèmic i professional, el moviment cooperatiu, l’administració pública i les entitats de promoció i foment del cooperativisme.
La trobada es proposa continuar afrontant els reptes de la transició ambiental, econòmica i social, i proposant solucions des del cooperativisme i amb una mirada cap al futur. El programa es desplega al voltant de grans àmbits temàtics com la democràcia econòmica, la transició ecosocial, la innovació i la tecnologia, l’habitatge i les cures, la cultura i les comunitats i la recerca i el món acadèmic, entre d’altres.
Des de femProcomuns participem, conjuntament amb la Federació de Cooperatives de Consum i Usuàries i les cooperatives Fasolà i SomIT, en una sessió el dijous 3 de juliol de 12 a 14h que porta per títol “Economia de plataforma: una oportunitat per incentivar l’activitat cooperativa”.
Totes les sessions del dimecres 2 i el dijous 3 de juliol es faran a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Però el divendres 4 de juliol la UESCOOP es mou a altres comarques amb una ruta cooperativa a Maldà (L’Urgell) i una altra a Valls (Alta Camp). La inscripció a la UESCOOP té descomptes per a les persones que formen part de cooperatives federades i pot ser pagada des del Fons d’Educació i Promoció del Cooperativisme (FEPC) que les cooperatives doten amb els seus excedents.
Reflexionat sobre l’economia de plataforma
A femProcomuns hem anat seguint debats entorn de l’economia de plataforma, el capitalisme de plataforma i les propostes de “cooperativisme de plataforma” i “cooperativisme obert”. Hem fet divulgació d’aquests debats i propostes en xerrades, taules rodones, formacions i també generant continguts i materials. També hem acompanyat projectes de plataforma des del cooperativisme, així com de digitalització o de migració d’organitzacions de l’ESS a eines digitals lliures i tecnoètiques. Actualment 53 entitats sòcies usuàries d’eines digitals de SomNúvol són coperatives i 25 són associacions. Des del nostre grup Transitant també hem acompanyat en la sostenibilitat de projectes tecnològics des de l’ESS, un dels més recents ha estat la plataforma Commun.io al Quebec i hem analitzat el model de sostenibilitat de Pam-a-pam, Decidim, Ensenya el cor i la Wikipedia. Aquesta experiència ens ha fet reflexionar repetidament sobre la digitalització del cooperativisme i sobre les propostes de cooperativisme de plataforma.
A principis d’aquest segle una combinació d’iniciatives comunitàries i d’emprenedoria tecnològica va donar lloc a diferents plataformes “d’economia col·laborativa” on les eines digitals facilitaven la connexió, l’intercanvi o la col·laboració productiva entre diferents persones. Entorn de la crisi de 2008 hi va haver una apropiació d’aquestes pràctiques per part del que s’ha anomenat “capitalisme de plataforma”. El que aquest fa és utilitzar les plataformes digitals i els algorismes d’optimització per extreure el màxim valor de la força de treball, de les interaccions i de qualsevol recurs que abans es podia haver considerat “gandul”. També trenca amb les formes d’organització de l’oci i l’interacció social (mercantilitzant-los), així com del treball. S’utilitzen les que anomenen “tecnologies disruptives” per trencar amb les conquestes dels drets de les persones treballadores, fent un ús de la força de treball com a servei de mercat sense responsabilitat per part de l’empresa i apuntant a una màxima desregularització, dins o als marges de la llei. A mesura que, el que inicialment eren startups “unicorn” (que adquireixen ràpidament un alt preu a borsa), són comprades pels Gegants tecnològics (BigTech) una economia del tràfic i explotació de dades personals dona lloc a un “capitalisme de vigilància” articulat amb el “capitalisme de plataforma”.
L’any 2014 Trebor Scholz i Nathan Schneider van fer la proposta del “cooperativisme de plataforma” com una resposta al “capitalisme de plataforma”, l’any 2015 van fer la primera trobada a Nova York i al 2016 es va publicar el llibre de Scholz “Cooperativisme de plataforma. Desafiant l’economia corporativa” ampliant la proposta. Al 2017 van publicar el llibre conjunt “Ours to hack and to own”. Simplificant la proposta del “cooperativisme de plataforma” és utilitzar les eines (plataforma, algorismes) del capitalisme de plataforma però des d’una organització cooperativa en mans de les persones treballadores i/o usuàries i orientada als seus interessos. Ha passat una dècada i aquest plantejament és insuficient. Scholz proposava també 10 punts (que en termes generals encara són vàlids) i utilitzar l’economia de plataforma com una palanca per l’escalabilitat del cooperativisme.
Deu anys després hem pogut veure experiències des del cooperativisme que han volgut seguir aquest camí i que s’han trobat amb dificultats. També hem vist molt clarament que no és possible replicar des del cooperativisme el model del capitalisme de plataforma. El capitalisme de plataforma sovint impulsa projectes que són inviables econòmicament i que se sostenen per rondes de finançament. En aquest procés hi ha persones que s’enriqueixen (l’acumulació de capital des de 2008 ha augmentat i s’ha concentrat, amb un paper important de les tecnològiques) però no té per què donar lloc a projectes sostenibles. D’altra banda, aquests projectes es basen en una falta de respecte patent per la privacitat i els drets laborals, explota les usuàries i les treballadores. Alguns d’aquests projectes només són possibles quan hi ha grans concentracions urbanes i força de treball precaritzada disponible, alhora que generen un impacte en les economies locals incidint en l’accés a l’habitatge, la destrucció del comerç local i la comercialització de les interaccions comunitàries. També es basen en una falta total de responsabilitat respecte als límits materials i de sostenibilitat de la vida al planeta, generant indirectament (en la creació de macrocentres de dades i l’ús de la IA que xucla recursos energètics) impacte ambiental en forma d’escassedat d’aigua, demanda d’energia i explotació de minerals escassos. No és possible, doncs, fer projectes viables econòmicament des del cooperativisme amb el mateix model que el capitalisme de plataforma, no és possible fer-ho amb els valors del cooperativisme i l’economia solidària i no és possible amb el mateix model de tecnologia irresponsable.
Pel que fa a la crida a l’escabilitat, tot i que pot ser una oportunitat pel creixement del cooperativisme, no pot ser un imperatiu per les cooperatives. No podem tenir el mateix model de “the winner takes it all” ni tampoc de crear oligopolis d’unes poques cooperatives que concentren la massa crítica de cada tipus de projecte. Per salvaguardar la cooperació i una governança democràtica l’alternativa que substitueixi l’economia capitalista haurà de ser enxarxada i d’intercooperació, amb solucions diverses i contextuals, com ja s’apuntava en les propostes del “cooperativisme obert” al mateix 2014 (Conaty i Bollier).
D’altra banda el cooperativisme i l’economia solidària necessiten tecnologies. I el repte d’una transició ecosocial també requereix pensar en quines tecnologies són les adequades per fer-les. Moltes cooperatives són petites i mitjanes, algunes tenen la pretensió de créixer o d’escalar a un volum gran de persones a qui contribuir a resoldre les seves necessitats i altres no tenen aquest propòsit, però no per això són menys vàlides. Totes elles necessiten tecnologies digitals o algun tipus de tecnologia que els faciliti la producció, la gestió, la comunicació interna i externa, la planificació o la governança.
Per això pot ser més útil parlar de “digitalització del cooperativisme”, de “digitalització de l’economia social i solidària” (o Economia Digital Social i Solidària, EDSS) i de “tecnologia ètica, lliure i adequada”; que engloben més que el terme “cooperativisme de plataforma”. Considerem que la digitalització i la introducció de tecnologies en el cooperativisme s’ha de fer des de la sobirania, l’autonomia i la interdependència tecnològica, amb tecnologies lliures i obertes, al servei de la transició ecosocial i tenint en compte l’impacte ambiental i els límits del planeta. També s’han de tenir en compte els diferents tipus de cooperatives i les seves necessitats. L’enfocament que estem prenent no és buscar què fa el capitalisme per replicar-ho des del cooperativisme sinó mirar què està fent el cooperativisme per transformar la societat des de la perspectiva de la transició ecosocial, quines són les iniciatives i processos que s’estan duent a terme (alimentació, energia, aigua, tèxtil, fabricació, reparació, …) i identificar quines tecnologies fan falta per trobar solucions que puguin ser compartides i replicables.