This post is also available in: Català (Catalan) Español (Spanish)
Aquesta setmana hem estat a l’Escola dels Comuns (l’École des Communs) del barri de La Chapelle, a divuitè arrondissement de París. Era el segon “camp de treball” de l’escola, amb el tema de “Money or no money: és la qüestió!”, és a dir tractava al mateix temps de l’accés i de compartir els diners i els recursos en comú.
Hem conegut persones que impulsen o participen en projectes com la ràdio-web associativa i participativa Radio RapTZ, l’associació Vergers urbains per desenvolupar ecosistemes comestibles integrats i participatius, o la iniciativa d’art contemporani parisenc Shakirail, que es defineixen com un espai cultural solidari.
La Shakirail és un espai enorme (amb dos edificis de 800 i 600 m² i 2000 m² d’espais verds), propietat de la companyia ferroviària francesa SNCF. Des de 2011 està essent utilitzat per un col·lectiu pluridisciplinari d’artistes, gràcies a un acord d’urbanisme transitori s’hi fa teatre, fusteria, titelles, escultura… Però una possible reurbanització de la parcel·la posa en perill l’espai.
Amb elles, i acompanyades de Remix the Commons hem jugat al Joc de l’Economia del Procomú, imaginant com fer sostenibles projectes que donen resposta a les necessitats de la comunitat. Per exemple, hem experimentat com sostenir un jardí urbà a través de donacions, documentant els processos per a poder-los compartir posteriorment, repartint les tasques entre les persones treballadores, i prenent les decisions en consell obert.
També hem fet servir el Model de Sostenibilitat del Procomú per analitzar la iniciativa del Carnaval dels barris del nord-est parisenc, la primera edició del qual es va celebrar el passat mes de maig. Els principals reptes que han sortit, han estat superar les fronteres administratives i preservar els serveis públics, a més de treballar les relacions veïnals, compartir maneres diferents de viure, promoure la justícia social i superar les situacions d’aïllament que ha provocat la pandèmia.
Hem fet una avaluació de les diverses comunitats que estan implicades o es poden arribar a implicar en el projecte. Hem descobert que tot i que la sessió anava dels diners, el carnaval n’ha fet servir ben pocs i, en canvi, ha mobilitzat els recursos que necessitava per molts altres canals. En estudiar els processos de co-producció, sobretot hem trobat tasques que fins ara havien estat invisibilitzades tot i que eren tasques clau. Hem vist que el projecte és gestionat per un col·lectiu informal, que les decisions en general es prenen pel consens i moltes vegades es prenen a través de l’acció. I també ens hem fixat en com compartim els continguts. Alguns els compartim amb llicències Creative Commons obertes, com la imatge que va capturar l’Stephane Pivron, i que gràcies a la llicència BY-SA que hi va posar, l’hem pogut publicar aquí.
Foto de Stephane Pivron– Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0-CC BY-SA 4.0
La resta de fotos: Mònica Garriga