This post is also available in: Català (Catalan) Español (Spanish)
L’any 2024 hem repetit l’anàlisi que ofereix el Balanç Social de la XES, que serveix per analitzar la implantació dels valors de l’economia solidària a les organitzacions. L’anàlisi ajuda a identificar àrees i punts millorables en la nostra organització i ens anima a treballar-los. També volem contribuir fent aportacions a aquesta eina.
El Balanç Social avalua de forma sistemàtica, amb dades objectives i anualment sis grans característiques de tota organització que vulgui treballar per ser social i ecològicament responsable a partir dels valors de l’economia solidària: la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional. Per fer-ho l’organització introdueix informació al mòdul de Balanç social de la plataforma “Ensenya el cor” i després, des de la mateixa plataforma, envia enquestes anònimes a les persones que hi treballen. A partir de la puntuació obtinguda en cada un dels sis blocs l’equip tècnic del Balanç social fa un diagnòstic i a partir d’aquest la Comissió de Balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya defineix quines organitzacions aproven l’avaluació. Els resultats, tant si s’aprova com si no, no són una nota sinó una valoració d’allò que l’organització fa bé i allò en què caldria millorar. Per tan és una eina útil per fer millores internes. Aquests resultats es resumeixen en una infografia que es complementa amb dades d’ingressos i despeses i del nombre de persones que formen part de l’organització.
Acompliment i millores a fer
Com podeu observar el resultat és que “aprovem” el Balanç social, que hi ha aspectes en els quals les nostres pràctiques coincideixen amb els criteris establerts, però també hi ha alguns aspectes en què hem de millorar.
Anem per parts.
Concretament fem bé:
- En equitat sense bretxa salarial (tots/es cobrem el mateix, és erroni que hi hagi una diferència salarial com mostra la infografia, en incloure els números a l’informe algunes baixes ho distorsionen) i en difusió de salaris a la plantilla (compartim la Taula d’objectius salarials per saber on som sobre el que ens hem proposat assolir).
- En cooperació la fem en l’àmbit local especialment en les demarcacions de Tarragona i Barcelona, però també amb cooperació internacional, de coneixement i de projectes; no en la de gestió si l’entenem com a mancomunar-la amb altres cooperatives tot i que som un instrument per mancomunar eines tecnològiques i això implica també una part mancomunada de gestió.
- En compromís amb l’entorn operem amb banca cooperativa (Caixa d’enginyers) i som entitat sòcia de Coop57.
- En sostenibilitat ecològica en fem divulgació (en diferents àmbits treballem per la transició ecosocial, no només en divulgació, també fent facilitació i sessions de cocreació, per exemple) i prenem mesures de reducció d’impacte ambiental (en la nostra mobilitat, en la compra de materials i dispositius buscant la proximitat quan pot ser, en la tria de servidors amb energies renovables, en la implantació de tecnologies amb baix consum energètic, entre altres).
- En treball digne tenim espais d’atenció emocional i cures, bàsicament en les reunions iteratives (setmanals, mensuals) i, des de l’any 2023 amb sessions específiques.
- En repartiment just de la riquesa s’observa que, com cada any des de la constitució de la cooperativa, hem tingut excedents i que no els hem repartit, ja que som una cooperativa sense afany de lucre i no podem fer-ho, sinó que els hem destinat als fons cooperatius, que ens enforteixen i donen solvència.
D’altra banda hi ha aspectes en els quals hem de millorar i hi estem treballant per resoldre:
- En equitat no tenim l’equivalent a “càrrecs directius” en l’estructura de treball, però tenim un clar desequilibri de gènere en el Consell Rector (3 homes i 1 dona) que en la mesura que hi hagi un millor equilibri en l’equip de treball i en la implicació d’altres tipologies de sòcies tenim voluntat de corregir. Aquest desequilibri en la plantilla es trasllada a la resta de qüestions d’aquest apartat (presa decisions, …).
Mantenim beques a dones per la quota de sòcia del primer any i seguim explorant altres accions per corregir-lo. Sis dones s’han acollit a la beca l’any 2024 i actualment una mica més del 27% de persones sòcies usuàries són dones. Encara no tenim dades de les persones usuàries no sòcies i estem buscant una manera no invasiva de saber-ho. - En cooperació tenim un 29% del volum de compres dins l’economia social i solidària. Aquest és un indicador que ha baixat força des de l’exercici anterior i és que no existeix una opció de compra de dispositius electrònics a l’ESS, especialment de components electrònics per a IoT i en general que són fonamentals per a l’activitat del GAC XOIC. A mesura que l’activitat d’aquest GAC creixi es penalitzarà aquest indicador, ja que no es veu una solució a curt termini per a la compra de microprocessadors, components i dispositius electrònics dins l’economia social. Mirem de treballar amb empreses i proveïdors de proximitat (més del 50% de proveïment local), encara que siguin mercantils, o amb autònoms com un petit impuls a la sobirania tecnològica. Seguim revisant proveïdores per si podem avançar en aquest sentit. En altres àmbits, com impremta o logística, seguim treballant amb les proveïdores que vam identificar arran del Balanç Social 2023. En qualsevol sector on hi hagi cooperatives o entitats de l’ESS fem servir aquestes proveïdores.
- En sostenibilitat ecològica hem avançat en el coneixement de les mesures ambientals, energètiques i de tractament de residus d’algun dels espais que fem servir (Canòdrom, Lleialtat, Roca Umbert) i ens proposem informar-nos-en, però no tenim un únic centre de treball on ens trobem cada dia, de fet el teletreball és fonamental i una bona mesura per reduir la petjada ecològica de la nostra tasca i creiem no es veu prou reflectida en l’auditoria. Quasi tots, però no tots, els servidors que fem servir funcionen amb energies renovables, ens proposem avançar en aquesta línia tot i que no depèn només de nosaltres, però ens proposem parlar-ne amb les entitats amb les quals intercooperem. Hem dut a terma una reflexió sobre l’impacte ecològic dels serveis de núvol i hem dut a terme accions com reduïr al publicació de missatges i l’enviament massiu de correus electrònics limitant-los només a qui ha demanat expressament rebre’ls. Hem anunciat aquestes accions i les hem fet saber a les persones i entitats sòcies per tal de revisar els seus propis procediments. Hem fet una xerrada divulgativa al Festival FESC sobre l’impacte dels grans centres de dades. Hem establert una política interna de prioritat en el desplaçament (a peu, bicicleta, transport públic, vehicle de SomMobilitat, vehicle privat). Malauradament, el pèssim servei de transport públic, especialment entre la província de Tarragona i Barcelona ciutat, però també dins la província de Tarragona, ens obliga a utilitzar el cotxe encara que sigui de forma parcial o totalment per a desplaçaments interns.
- En treball digne ó qualitat del treball ens hem proposat formalitzar algunes decisions de l’assemblea de treball i afrontar alguns debats pendents per acabar incorporant un apartat de relacions laborals al reglament intern que millori les condicions fixades pel conveni, deixar-ho per escrit i fer-ho públic. També ens hem proposat informar-nos sobre la llei de conciliació i revisar quines coses ja fem que la milloren i quines podríem fer, valorant si és viable i com publicar-ho a la nostra web. De la mateixa manera identifiquem que cal destinar recursos i esforços en formació si bé es notifiquen ofertes formatives i s’ofereixen de forma voluntària la càrrega de treball del dia a dia en un equip petit fa difícil que les persones treballadores trobin temps per dedicar-s’hi sense castigar la conciliació laboral.
- En repartiment just de la riquesa ens proposem continuar diversificant les fonts d’ingressos i augmentar el percentatge d’ingressos que no provinguin de subvencions ó entitats públiques. No repartim excedents, tots ells van als fons cooperatius. Seguim proveint un Fons mutual i hem fet aportacions des del FEPC al Congrés del cooperativisme i a la FESC.
- Transparència. Si bé hi ha tot de documentació que es contempla en el balanç que es pública per a totes les sòcies no la tenim exposada de forma pública i és un aspecte que hem identificat enguany i que estudiarem com millorar amb la creació d’un espai de transparència a la web.
Hi ha algunes millores internes, dins l’equip de treball i amb la relació amb la resta de sòcies, que ja vam iniciar l’any passat i que sentim que estan ben encaminades:
- Matenim el procés de millora funcionament equip de treball amb reunions iteratives. La iteració de reunions amb periodicitat i funcionalitat diferent facilita una dinàmica que ens permet el seguiment de les tasques del dia a dia sense oblidar les tasques i gestions de més llarg recorregut tot revisant que s’avenen amb les línies establertes a les assemblees. Les reunions diàries serveixen per al seguiment i coordinació de les tasques més urgents i trapassar coneixement entre grups d’activitat que treballen de forma autònoma. Les reunions setmanals serveixen per al control de la línia general de les tasques, les reunions mensuals indiquen si ens desviem dels objectius i de les línies d’actuació pactades. D’enguany aquestes reunions setmanals es diferencien per tipus, podent-nos centrar en cadascun d’aquestes en diferents tasques ó aspectes per tal que les reunions resultin més àgils i productives tot mantenint una durada raonable. Altres reunions trimestrals o anuals ens ajuden a tenir una visió més global de l’activitat i compartir-la amb la resta de membres de la cooperativa, especialment amb aquelles que fan tasques molt diferents i que coincideixen molt puntualment.
- Enquesta Entitats sòcies i la seva visibilització. Al 2023 vam fer una primera enquesta, que repetirem al 2025, a entitats sòcies que ens està ajudant a millorar els serveis i també a prendre més atenció a les seves aportacions, així com a donar-los visibilitat a la web i altres canals de comunicació de la cooperativa.
- Millores en les eines internes. Mantenim freescout en la gestió de consultes i atenció. Se suma als diversos canals de comunicació que hi ha per a la coordinació, per executar tasques així com l’organització i el seguiment de projectes i iniciatives d’interès per a la cooperativa. Hem implantat el marcador de presència tal com demana la normativa vigent i hem migrat el control de dedicació de tasques a Odoo per defugir de deficiències que haviem identificat l’eina anterior. Hem implementat un cofre de contrasenyes comparties amb Vault.
Millorar el Balanç
- Política lingüística. Actualment, el Balanç només pregunta sobre l’ús del català. Considerem les llengües i la seva diversitat són un procomú. Fem un esforç important per comunicar en català, castellà i anglès, per enxarxar-nos, per transferència d’informació i coneixement; per nosaltres això és un valor comunitari d’una comunitat àmplia enxarxada. D’altra banda, en trobades internacionals fomentem l’ús de diverses llengües, perquè una sola (normalment l’anglès) no sigui l’única llengua vehicular i perquè les llengües locals, especialment si són minoritzades, també es puguin utilitzar. Explorem maneres de fer-ho, com els apunts multilingües en temps real, la traducció simultània o la subtitulació en diverses llengües quan es fa per videoconferència o el suport plural a la traducció quan és presencial. Són aspectes importants de la política lingüística que promovem i ens sembla que també pot ser-ho d’altres entitats.
- Proveïment local i centralisme barceloní. Actualment el Balanç, en igualar Barcelona a la resta de municipis, valora treballar amb entitats del teu municipi o de la comarca i no amb les de fora, invisibilitzant els desequilibris territorials, fins i tot “penalitzant” el fet de treballar per corregir-los. Com a cooperativa amb seu a Barcelona però amb àmbit d’actuació de territori català en primer terme (i d’estat espanyol i internacional en segon), busquem treballar amb altres entitats de l’ESS de la resta de Catalunya, no només de Barcelona. Per l’efecte privilegiat de capitalitat i de dinàmiques desiguals de Barcelona amb la seva perifèria i amb la resta del país, considerem important tenir en compte entitats de fora de Barcelona, per contribuir modestament a contrarestar-ho. Segurament és una qüestió difícil de tractar en una enquesta, però podria ser quelcom a respondre de forma diferenciada les entitats que tenim seu a Barcelona. Aquest 2024 hem participat en un projecte finançant per la FCTC focalitzat a Tarragona província a més d’ajudar a ISP a extendre xarxa oberta d’Internet de les Coses a Terres de l’Ebre i lamentem no poder donar-ne valor a travès d’aquesta eina del Balanç Social.
- Enxarxament internacional. Segueix sense existir una manera clara per reflectir-lo en el Balanç. Des d’una perspectiva, tant de transició ecosocial com de cooperativisme obert, no veiem possible una transformació real i un antagonisme al capitalisme globalitzat sense aquest enxarxament. Per això, tant a escala de territori català com en l’àmbit internacional, és una part important del nostre compromís social i de cooperació que està en el focus de les nostres actuacions.
- Economia: som socis de Caixa d’Enginyers però sembla que no es consideren finances ètiques i que tot i que el Balanç ho pregunta per separat de la banca convencional no ho puntua. En la mateixa línia tenim certs dubtes sobre TRIODOS. Tot i ser socis de Coop57 no hem sol·licitat finançament i ens dona la sensació que això ens penalitza en la puntuació del Balanç social, tot i que pugui ser per un excès d’auto-crítica per part nostre al respondre, també altres qüestions.
- Tecnologies lliures i aportació al procomú. Actualment aquest apartat és despropocionadament poc detallat en relació a altres del Balanç (perspectiva de gènere, sostenibilitat ecològica, per exemple). Les preguntes són molt genèriques i es podrien concretar, obtenint informació més rellevant, diferenciant ús de desenvolupament o proveïment de tecnologies, per exemple. També diferenciant eines segons funcionalitat i sector o entre eines de núvol i aplicacions d’escriptori o de mòbil. I tant en el desenvolupament com en la generació de continguts, identificant quin tipus de llicència es fa servir quan s’ha optat per llicències obertes. I pensant com recollir quin tipus d’aportació al procomú es fa quan és un bé físic o un intangible no subjecte a llicències de drets d’autor.
- Manca d’alternatives de compres. Aquest és més una proposta de reflexió interna de la comunitat o per proposar una nova activitat que ens permeti poder adquirir dins l’economia social de components i productes electrònics. A data d’avui la nostra activitat com proveïdors de tecnologia i xarxa, més enllà de solucions IT, no té més opció que penalitzar aquest balanç a mesura que aquesta activitat creixi. Hem fet la nostra aposta per la sobirania tecnològica implantant un servidor LoRaWAN a Granollers i treballarem enguany per adaptar la formació a docents i tallers als components a l’abast dels centres docents depenents del Departament d’Educació per tal de poder-los reutilitzar.
- Càlcul de la puntuació. Arran de les fòrmules consultades ens adonem que algunes de les respostes no es tenen en compte i no tenim clar si fora de l’auditoria interna, quina és la diferència entre el qüestionari bàsic i el complert. També ens genera neguit que el full de càlcul generat arran del qüestionari presenti camps buits.
- Dedicació. Actualment satisfer el qüestionari i analitzar l’informe resultant és un procediment que ens consumeix moltes hores de dedicació. Si bé és un bon moment per analitzar-nos des de fora, i de forma més còmode que una entrevista com poden ser altres anàlisi similars, aturar un moment i identificar punts de millora ens resulta molt costòs poder dur a terme de forma exhaustiva. Potser la redacció de l’informe que se’ns facilita podria aportar un anàlisi enllà del detall de les nostres respostes que ens ajudi la tasca posterior a la rebuda de les conclusions del balanç. En aquesta línia valorem positivament el servei ofert d’anàlisi de resultat amb propostes de millora tot i ser de pagament.