This post is also available in: Español (Spanish) English (English)
L’Ajuntament de Premià de Mar ha signat amb l’empresa Nuñez i Navarro l’acta d’expropiació de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil Can Sanpere, defensada pel veïnat des de fa 20 anys i amb un projecte d’autogestió des d’en fa 10.
El 22 de febrer de 2024 l’Ajuntament de Premià de Mar ha signat amb Nuñez i Navarro l’acta d’expropiació del recinte fabril de Can Sanpere. Amb aquest acte l’ajuntament pren possessió i passa a ser titular de la finca. El procés no està encara acabat perquè l’antiga propietat pot encara reclamar per intentar apujar el preu. Però és un pas decisiu per consolidar el que durant anys ha estat el lema d’aquesta lluita: “Can Sanpere és del poble”.
L’expropiació es va posar en marxa per la pressió veïnal la qual va dur a fer que l’Associació Can Sanpere (creada per agrupar als col·lectius que ocupaven la fàbrica i totes les persones defensores de la seva autogestió) signés un conveni amb l’Ajuntament el 14 d’abril de 2023. En aquest conveni l’assemblea de Can Sanpere acceptava abandonar temporalment la fàbrica a condició que es dugués a terme l’expropiació, que l’ajuntament cedís un espai per continuar amb les activitats i treballar conjuntament el projecte de rehabilitació i d’autogestió comunitària.
L’activitat de Can Sanpere ha continuat en un espai proper, al carrer Miquel Moragas del mateix poble, i s’han creat dos grups de treball de la seva assemblea que vetllen pel projecte de rehabilitació i d’autogestió comunitària respectivament.
Jornada de feina de Can Sanpere a l’espai temporal al carrer Moragas, el dia 24 de febrer de 2024.
Can Sanpere és una antiga fàbrica tèxtil de més de 9.000m² que va passar a ser propietat de Núñez i Navarro, una de les grans empreses especuladores de Catalunya, quan l’activitat fabril va tancar. El 3 d’abril de 2013, un grup de veïns i veïnes va decidir entrar i okupar la fàbrica davant l’amenaça d’enderrocament d’un espai considerat memòria històrica.
Des de llavors, l’assemblea de Can Sanpere ha reivindicat l’expropiació de la finca, així com la protecció de part de la fàbrica, la creació d’una zona verda i la cessió d’ús de l’espai protegit per a l’autogestió comunitària per part del col·lectiu. Durant tots aquests anys, diverses petites victòries han anat llaurant aquest desenllaç, com la victòria del sí a la consulta popular sobre l’expropiació el 2014 i la protecció de part de la fàbrica com a BCIL (Bé Cultural d’Interés Local) i la catalogació de part del recinte com espai verd.
Durant tots aquests anys de lluita i defensa de l’espai, Can Sanpere va patir un desallotjament l’any 2017. L’any següent, l’assemblea va tornar a recuperar la fàbrica i des de llavors s’han resistit quatre llançaments més. Des de 2013, Can Sanpere ha estat llar de desenes de col·lectius socials, polítics i culturals, no només de Premià de Mar sinó també de tota la comarca del Maresme i fins i tot d’altres iniciatives d’altres llocs de Catalunya i l’estat espanyol.
El cas de Can Sanpere és similar al de Can Batlló (Sants, Barcelona) o el de Coma Cros (Salt, Gironès), recintes fabrils que s’han salvat de l’especulació immobiliària gràcies a la lluita veïnal i que ara són de gestió comunitària. I també a altres casos d’arreu del món, com l’Ex-Assilo Filangieri a Nàpols, La Friche a Marsella o Batiment7 a Montreal.
El maig de 2022 des de la cooperativa femProcomuns, per un acord de la nostra assemblea de Tronc, vam decidir donar suport a Can Sanpere i adherir-nos com a entitat al projecte de gestió comunitària. Compartim la satisfacció que aquest projecte vagi fent passos cap a aquesta fita.
Vegeu també