Condicions d’Ús i Política de Privacitat a l’Altra Ràdio

posted in: General | 0

This post is also available in: Español (Spanish) English

Les seccions de Condicions d’ús i Política de privacitat són presents a tots els llocs web que ofereixen alguna mena de servei, i alhora són possiblement les pàgines menys llegides d’Internet. Però avui en dia aquestes pàgines són més importants que mai, perquè governen gran part de les nostres interaccions amb altres persones en tots els àmbits: personal, laboral, social i polític.

I és que el context de pandèmia i les restriccions a la mobilitat dels darrers mesos han accelerat una tendència creixent els darrers anys en l’ús de serveis de comunicació per Internet, especialment Xarxes Socials i serveis de missatgeria. Han crescut tant el nombre d’usuaris d’aquests serveis com el nombre d’hores que cada usuari hi està connectat.

El que no ha crescut gens és el nostre coneixement de les condicions que acceptem quan fem servir aquests serveis. Perquè això és el que fem cada vegada que enviem un missatge per Whatsapp o pugem una foto a Instagram. Cada vegada que fem servir una d’aquestes plataformes n’estem acceptant les condicions d’ús i la política de privacitat. Unes condicions que no coneixem realment, ja que pràcticament ningú no llegeix aquestes seccions de les pàgines web.

Ningú no les llegeix, en part, perquè preferim mirar cap a una altra banda i fer servir el servei sense pensar-hi gaire, però també perquè aquests documents estan escrits perquè siguin el més difícil de llegir possible. Només això ja ens hauria de fer sospitar que potser els proveïdors d’aquests serveis no volen que en coneguem les condicions d’ús.

No volen que les coneguem perquè el que diuen és bàsicament que el proveïdor pot fer el que vulgui (fins on li ho permet la llei) amb les dades personals de les seves usuàries. Hem de pensar que aquests serveis no són gratuïts, els paguem amb les nostres dades personals i amb la nostra atenció, amb el temps que hi invertim. Aquestes dades i aquest temps d’atenció són el producte que aquests proveïdors de serveis venen als anunciants. Aquestes dades també es fan servir per construir models estadístics que poden guiar decisions no només comercials o de producte de la mateixa empresa, sinó per exemple campanyes polítiques, com es va veure amb el famós cas de Facebook i Cambridge Analytica.

Aquest model econòmic, que es coneix com a Capitalisme de Vigilància, va més enllà dels serveis que voluntàriament fem servir. Per exemple, si ens donem d’alta a Facebook, estem acceptant entre moltes altres coses que emmagatzemin i analitzin les nostres dades personals. Però fins i tot si no tens ni mai has tingut cap intenció de tenir un compte de Facebook és molt probable que ells sí que tinguin un perfil teu a les seves bases de dades. És el que es coneix com a “shadow profiles“, o perfils ocults. Per exemple, si estàs a l’agenda de contactes d’altres persones que sí que s’han donat d’alta a Facebook, les teves dades de contacte ja estan enregistrades i connectades amb les de totes aquelles usuàries, i s’estan fent servir per enriquir els models estadístics amb què ells fan el seu negoci.

Un altre problema amb les Condicions d’ús és que els proveïdors les poden canviar sempre que vulguin. Per exemple, recentment Whatsapp ha canviat les seves condicions d’ús per permetre que Facebook, que n’és la propietària, faci un ús encara més invasiu de les dades personals de les seves usuàries. Això ha provocat una migració important cap a altres plataformes, però els efectes de xarxa i la pressió de grup fan que això sigui difícil de fer en molts entorns.

També és problemàtica l’arbitrarietat amb què aquestes plataformes apliquen les seves pròpies normes. Recentment, Twitter i altres xarxes van suspendre els comptes d’usuari de Donald Trump, i de molts dels seus seguidors, per incompliment de les seves condicions d’ús. Per què no ho van fer abans? Trump porta anys difonent missatges que inciten a la violència i al racisme. Evidentment es tracta de decisions fonamentades en el benefici econòmic de l’empresa que controla el servei, no en el bé de la comunitat d’usuàries o de la societat en general.

I què podem fer per defensar-nos d’aquests atacs a la nostra privacitat? Doncs podem fer servir xarxes i serveis respectuosos amb les nostres dades personals, com ara Signal o Mastodon. També podem pressionar els nostres representants polítics perquè plantin cara a les grans corporacions tecnològiques i defensin el nostre dret a disposar de les nostres dades personals. I podem llegir les condicions d’ús dels serveis que fem servir, o com a mínim els informes que en fan les associacions de consumidors i organitzacions com Críptica o la Electronic Frontier Foundation, o els resums que en fan projectes com el “Terms of Service; Didn’t Read“.

 

Des del març de 2017 col·laborem regularment amb el programa L’Altra Ràdio que porta en Cinto Niqui. Podeu escoltar el tall en el web del programa. L’Altra Radio posa la cultura audiovisual a l’abast de tothom. Tracta de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i el seu impacte a la societat contemporània. La ràdio, la televisió, internet i les aplicacions són les protagonistes d’aquest magazín nascut l’any 1980, amb més de 2200 edicions.