Des de principis de 2022, el col·lectiu Cultiver les communs treballa en la creació d’un grup de treball del Quebec sobre els béns comuns. També ha creat vincles internacionals, amb companyes europees a través del Grup de treball pels ecosistemes procomuns.
Aquest article és una traducció de la peça publicada a la versió en paper de la revista social i política quebequesa à babord!
Article original en francès pdfMarie-Soleil L’Allier i Samuel Raymond, 2022
En un context on el mercat i l’estat neoliberalitzats ja no poden assegurar l’accés just i universal a l’habitatge, alimentació saludable, a una educació de qualitat o una atenció sanitària adequada, els procomuns obren altres possibilitats per donar resposta a aquestes necessitats. Són una invitació a “produir menys, compartir més i decidir junts”.
Un procomú es defineix tradicionalment com a institució que consta de tres elements: un recurs (material o immaterial), una comunitat (responsable de governar aquest recurs) i un conjunt de normes de governança (definida per i per a la comunitat). Aquest és un model organitzatiu polític, econòmic i social que existeix des de l’antiguitat. Recentment, la Premi Nobel d’Economia Elinor Ostrom va ser reconeguda per defensar la rellevància del procomú i les característiques clau de les seves regles de govern. Tot i això, la concepció gerencial dels comuns és cada cop més criticada, perquè explica la destrucció dels comuns en qüestions de governança més que en la seva monopolització i privatització per part d’empreses capitalistes. Des d’aquesta perspectiva, esdevé interessant definir els procomuns com a mitjà de reivindicació del dret de respondre per nosaltres mateixos a les nostres necessitats de subsistència, més enllà del mercat o de l’Estat. Els procomuns ens conviden així a respondre a les nostres necessitats socials (com alimentar-nos, aixoplugar-nos, educar-nos, moure’ns o cuidar-nos) fora del poder de les multinacionals i grans sistemes sociotècnics dominants.
Històricament, els procomuns han estat destruïts pel capitalisme (tancaments, privatització, cooptació), per això cal pensar com crear un ecosistema que protegeixi els procomuns que han emergit en els darrers trenta anys a les societats occidentals. Per reflexionar sobre aquests reptes i les diferents maneres d’assolir-los va néixer el Grup de treball transnacional pels ecosistemes procomuns.
Un grup transnacional
El Grup de treball pels ecosistemes procomuns es va crear el 2022 per femProcomuns (Espanya), Remix the Commons (França), Solidarius (Itàlia), B.A. Balex (França) i Projet Collectif. S’inscriu en un moviment diversificat i múltiple d’organismes que treballen pel reconeixement del procomú. Amb una periodicitat bimensual, els membres del grup de treball es reuneixen per autoformar-se sobre els diferents models, metodologies, pràctiques i eines que s’han desenvolupat i posat en pràctica localment. A través de tallers de transferència de coneixement, el grup desplega un conjunt d’eines per visibilitzar i reforçar iniciatives procomuns. Arribar a donar forma a aquestes diferents produccions multiplicarà el poder de transformació dels comuns i de sostenir la formació d’aliances en àrees com l’alimentació, la salut, la cultura, l’educació o el transport.
En el marc d’aquestes trobades la cooperativa femProcomuns va presentar el Model de Sostenibilitat del procomú. A més, el grup va organitzar una trobada online el 4 d’octubre i està organitzant un simposi sobre el procomú a Mondeggi, Itàlia, els dies 14 i 15 de novembre a Mondeggi, en el marc del Fòrum Social Europeu.
El model de sostenibilitat procomú
L’any 2015, les eleccions municipals a Espanya porten al poder diversos grups ciutadans obertament municipalistes. Aquest corrent de pensament concep el nivell de poder municipal com a lloc polític favorit per a una reapropiació col·lectiva de les institucions locals. En aquest marc, es posen en marxa programes com La Comunificadora a Barcelona. Aquest és un programa d’acompanyament per la creació d’iniciatives econòmiques arrelades en un enfocament procomú. Reuneix projectes en procés de constitució, però també projectes que vulguin fer una transició cap al procomú. El programa té una durada de sis mesos i gira al voltant del Model de Sostenibilitat del Procomú. Es formula en cinc pilars que se succeeixen a través d’una sèrie de tallers: cogovernça, comunitat, coproducció, compartir coneixements i recursos a mobilitzar. A cada sessió es compareix documentació i un conjunt d’eines visuals per imaginar les diferents dimensions de desenvolupament d’un procomú. No hi ha cap altre programa oficial d’aquest la naturalesa al territori del Quebec. Per tant, és una font d’inspiració especialment interessant per als mesos vinents, i en què s’inspira el grup Culiver les communs au Québec («Cultivar el procomú al Quebec»).
Des del 2010, en el Quebec s’han fet diverses activitats per impulsar el procomú, en especial les impulsades per Communautique, Vecam, Remix the commons, Percolab, el TIESS, Solon, CITIES i molts d’altres. Amb la voluntat que s’institueixi un moviment més ampli, el gener del 2022 es va fer una crida a través de la xarxa social del Quebec, Passerelles. Aquesta crida ha permès formalitzar el grup Culiver les communs au Québec. Des d’aleshores, una quinzena de persones, sorgides de l’entorn comunitari, de la societat civil, del món de la recerca, de l’entorn municipal i els moviments socials, s’han trobat cada mes. Ja hi ha diverses àrees de treball en curs, per exemple la traducció i l’apropiació local del Model de Sostenibilitat Procomú, de què s’ha parlat abans; la creació d’una carta de funcionament, el seguiment del procomú al Quebec i el desenvolupament d’una estratègia de mobilització per reivindicar una societat més procomuna.
Establir una xarxa sòlida al voltant dels comuns al Quebec
Els pròxims mesos seran especialment crucials per al grup Culiver les communs. A més de desenvolupar la seva pròpia cultura interna, també en tindrà diverses àrees de treball per posar en marxa. La cultura dels comuns al Quebec encara no s’ha posat a la llum. A més, el Quebec gaudeix d’un territori diversificat, això pot multiplicar les experiències socials. La xarxa Culiver les communs vol convidar totes les iniciatives procomunes del Quebec a participar en les seves activitats. Trobareu en el quadre que acompanya el text, les coordenades per comunicar-se amb les impulsores. Cultivar els comuns per curar-se del mal de l’infinit, produir menys, compartir més i decidir junts!
femProcommuns. És una cooperativa integral de treball i consum que té com a objectiu consolidar un ecosistema procomú basat en els principis del cooperativisme obert, l’autogestió comunitària, ecologia, humanitat, sostenibilitat econòmic, compartir coneixement i replicabilitat. Per a més informació: femprocomuns.coop
Remix the Commons. És un col·lectiu internacional francòfon creat l’any 2009 per Communautique (Quebec), VECAM (França), LARTES-IFAN, Ker Thiossane (Senegal) i FMAS (Marroc) per iniciativa d’Alain Ambrosi. La seva missió és desenvolupar eines per actuar, pensar, transmetre i organitzar junts. Per a més informació: www.remixthecommons.org/fr
Solidarius. És una empresa social d’economia solidària que neix com el node italià de la xarxa Solidarius internacional, que forma part de la xarxa de solidaritat socioeconòmica del Brasil des de fa anys. La cooperativa va tenir un paper actiu en la fundació de la Xarxa Italiana d’Economia Solidària. Per a més informació: www.solidariusitalia.it/chi-siamo
L’Associació B.A. BALEX. Creada l’agost de 2002, té com a finalitat promoure el Bé Comú i la ciutadania difonent i contribuint al desenvolupament del dret. Per a més informació: www.babalex.org
Projet Collectif. És una OBNL la missió de la qual és facilitar l’accés al coneixement i promoure intercanvis entre persones i organitzacions que creen una societat més equitativa i ecològica, en particular fomentant la creació i el desplegament del procomu. Per a més informació: projetcollectif.ca