This post is also available in: Español (Spanish) English (English)
En aquesta nova col·laboració amb l’Altra Ràdio parlem de propostes adreçades als municipis per a millorar la gestió urbana i convertir-les en ciutats intel·ligents.
Les ciutats anomenades “intel·ligents” permeten la digitalització o modernització de serveis com la gestió de l’aigua de boca
Les ciutats anomenades “intel·ligents” -a banda de possibilitar nous serveis com la vigilància de la contaminació atmosfèrica, lumínica o acústica, la gestió de la brossa pel que fa a ocupació dels dipòsits, les rutes de recollida, el monitoratge i gestió de la xarxa de generació i distribució elèctrica, el confort en diferents espais i tants altres nous serveis- també permeten la digitalització o modernització de serveis o procediments actuals com la gestió de l’aigua de boca i és el cas que volem parlar avui.
La XOIC anima els municipis a implantar aquestes polítiques i serveis sobre una xarxa oberta i procomú que permet assegurar l’ús de la infraestructura i reduir el temps d’amortització de la inversió, reutilitzant aquesta xarxa per a diferents serveis, entre diferents fabricants i tota mena de proveïdors sense que cap d’aquests pugui segrestar la xarxa.
Parlem de la gestió d’aigua de boca
Una ciutat intel·ligent permet fer un seguiment complet del cicle de l’aigua, des de la captació fins a l’entrega a l’usuari. Això inclou la vigilància del nivell dels pous de captació, l’adequació sanitària i el processament, el transport i la distribució fins al seu consum de forma transparent. La tecnologia permet conèixer el detall de paràmetres com el nivell i pressió en diferents punts de la xarxa a més d’altres valors sanitaris relatius a la qualitat de l’aigua com el PH o la turbulència.
La innovació es presenta en com es fa aquest seguiment: de forma remota, no invasiva i permetent la supervisió de forma contínua. La comunicació a través d’una xarxa de les coses permet fer un seguiment exhaustiu evitant desplaçaments, això és especialment crític quan es tracta de llocs remots i de difícil accés. Així s’aconsegueix una millor inversió dels esforços de l’equip humà i un seguiment continu del consum. Per exemple, instal·lant comptadors de consum intel·ligents que notifiquen la mesura a través de la xarxa, el personal municipal responsable de la gestió de l’aigua no s’ha de dedicar a revisar i anotar un per un, diversos cops l’any, els valors de comptadors domèstics i pot centrar-se en altres tasques més delicades com solucionar fuites, avaries sistèmiques i proposar manteniments preventius.
Millorar el servei de lectura de comptadors de consum d’aigua de boca fent mesures contínues més fiables també ens permet detectar i identificar fuites en la xarxa de distribució d’una manera més acurada: abans i més fàcilment localitzables.
En una següent fase es poden detectar comportaments de consum inesperats i per exemple adequar l’ús municipal en franges horàries diferents de les clàssiques. També podem reduir el volum de les fuites limitant l’estrès de la xarxa i evitant fer coincidir omplir dipòsits municipals amb el pic de consum d’aigua tan canviants i associats a la franja horària en què la factura elèctrica és més baixa, aquest dia en concret, quan la gent aprofitem per regar i posar rentaplats i rentadores.
Més enllà de caracteritzar el consum i repensar estratègies també ens permet detectar mals usos com la manipulació de comptadors o l’abús com el reg ornamental o l’omplerta de piscines en situacions de sequera i restriccions d’aigua.
És en aquesta línia de donar més valor a un bé tan preuat i cada cop més escàs com l’aigua de boca tot millorant el confort de l’equip humà que s’hi dedica que prenen sentit els esforços en digitalitzar municipis i modernitzar la gestió dels recursos municipals.
Escolta-ho al minut 40’25 del pòdcast de L’@altraradio de @radio4_rne del 22/3 a https://www.rtve.es/play/audios/laltra-radio/manifest-intelligencia-artificial-civica-civicai/6839246/