This post is also available in: Español (Spanish) English (English)
Les companyes de l’Asilo – Ex Asilo Filangieri (www.exasilofilangieri.it), a Nàpols han compartit amb nosaltres el projecte “LITURA” (creació d’Alessandro Paschitto, alumne de la Civica Scuola di Teatro Paolo Grassi di Milano).
El Projecte comença l’1 de maig, el Dia Internacional dels Treballadors, com a data simbòlica per qüestionar l’absència, dels discursos institucionals, els teatres i dels qui treballen en les arts, la cultura i l’entreteniment. Un sector considerat superflu, potser “menys necessari” que altres.
LITURA consisteix a filmar amb una càmera fixa un teatre buit, al teatre de l’Asilo, posant a disposició un streaming les 24 hores del dia al llarg de les properes fases previstes pels decrets Covid-19 (un temps indefinit de moment ). A la pantalla, un comptador digital registra la quantitat de dies, hores, minuts i segons en què l’espai de l’escenari roman desert.
S’ha triat el Teatre de l’Asilo perquè és un espai palpitant a la ciutat de Nàpols, també de la xarxa nacional i internacional del procomú, obert i interdisciplinari. En aquest temps l’espai d’aquest teatre hauria acollit obres de teatre, residències teatrals, seminaris, l’Escola Primària de Teatre, concerts, assemblees, esdeveniments culturals de tot tipus.
En aquest marc fix ressonarà el silenci de l’estat actual de l’Art. Un ‘NO s’estrena’ de valor simbòlic per a iniciar un diàleg crític amb els sectors editorials, de premsa i comunicació per encoratjar una conversa amb diferents realitats teatrals, petites i grans, destinades a construir una xarxa cultural més sòlida, més necessària que mai en aquests moments crítics, i en els propers mesos, per al futur de les arts escèniques.
