El dissabte 13 de juny de 2026 moria, als 84, Jordi Estivill i Pasqual, cooperativista i membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. El seu llegat és, alhora, el que ens deixa i el testimoni del que va fer.
En Jordi Estivill i Pasqual va morir dissabte passat, 13 de juny, a l’edat de 84 anys. Potser encara el buscarem amb la vista per conversar-hi al Festival FESC de la tardor vinent o en qualsevol altre acte de l’economia solidària on seria habitual trobar-lo. Però no hi serà. No hi serà, però el seu llegat estarà present. No serà un llegat individual, serà un llegat d’algú que ha estat node, nus del teixit que va saber tramar amb els altres, del saber fer en col·lectiu. Hi ha un llegat d’en Jordi que podem trobar en el que ha escrit, hi ha un altre llegat en el que ha ajudat a conformar i que segueix viu, com la mateixa Xarxa d’Economia Solidària o la federació de xarxes europea de la qual aquesta forma part (RIPESS-Europa). Hi ha també un llegat, en el record, en el que hem conegut o el que ens expliquin, del que va fer, com a testimoni d’una manera de viure i actuar. Va ser pioner de la sociologia a Catalunya amb la cooperativa Gabinet d’Estudis Socials, fundada l’any 1973. També va ser professor de la Universitat de Barcelona. La seva contribució al cooperativisme va ser pràctica, teòrica i divulgativa. I va ser una de les persones que va saber veure que les cooperatives, juntament amb altres iniciatives associatives i comunitàries, conformen una “economia solidària” transformadora i alternativa a l’economia capitalista, egoista i centrada en l’acumulació.
Una peça del seu llegat és la “Invitació a l’Economia Solidària“, el segon títol de la col·lecció “Eines”, que ell va impulsar i cuidar, editada per la XES i la cooperativa editorial Pol·len. El subtítol és “Una visió des de Catalunya”. Aquest “des de” ens mostra la seva consciència d’estar escrivint un text situat, amb una visió internacionalista, sabent que hi ha altres visions que la complementen. Sent un llibre amb voluntat de ser “eina” i que tracta sobre un concepte, va defugir tant una aproximació normativa com una aproximació que es basés en correspondències jurídiques. En lloc d’això, va optar per explicar l’Economia Solidària fent servir una visió històrica i sociològica, amb un recorregut per com sorgeix i quins són els seus criteris i continguts. Llegint-lo anem trobant quines coses del passat són elements del concepte que ens resulten útils en el present. Veiem quan sorgeix com a concepte i quins antecedents té quan encara no se li deia així. I per explicar-nos com “viure l’economia solidària” ho fa amb casos que coneix bé, amb les diferents dimensions que relata a partir d’experiències aterrades.
El 2018, quan va publicar el llibre, en Jordi ens parla de “l’estratègia de la maduixera” que ha seguit l’Economia solidària a Catalunya. Reproduïm, a continuació, alguns fragments d’un tancament del llibre ple de metàfores inspiradores.
“… l’economia solidària a Catalunya es podria dir que segueix l’estratègia de la maduixera, que es reprodueix mitjançant tiges que es van estenent per la terra i van ocupant territori”
“… que hi hagi un coixí prou ampli d’iniciatives que es van autocreant, que aquestes siguin relativament complementàries, que es dotin d’un sistema intern de regulació i de governança i que sàpiguen articular-se amb les necessitats, interessos i organitzacions del territori serien algunes de les condicions per al seu avanç”
“El futur de l’economia solidària a Catalunya és una incògnita. Si es mira enrere, es veu prou clarament que s’anirà definint a mesura que es vagi construint.”
“… les respostes que l’economia solidària troba a Catalunya són un granet de sorra que eixampla les platges del moviment a escala internacional”
“La força de l’economia solidària la dona la seva capacitat d’implantació econòmica i territorial, la seva articulació interna i l’elaboració d’un discurs de la utopia del que és possible que li doni coherència (···) és com un rierol simpàtic, rialler i utòpic que neix entre dues muntanyes, l’estat i el mercat. Baixa cap a la plana i rep afluents que li aporten la seva aigua. Es va transformant en un riu cabalós que desborda els seus marges. D’una banda, defensa l’interès general i els béns comuns. de l’altra, demostra els seus resultats econòmics i la seva capacitat d’innovació empresarial”
“És des de la creació d’unitats associatives i cooperatives autònomes que vagin confederant-se, que una societat estructurada i transformada al voltant de l’economia solidària pot acollir l’herència de l’estat i del mercat”