La sentència del 17 de setembre de 2025 del Tribunal Suprem sobre l’accés al codi font del programa BOSCO que determina qui rep i qui no rep el “Bo social” crea jurisprudència perquè es pugui reclamar a les administracions que tot el programari que desenvolupen o fan servir hagi de ser programari de codi obert. S’ha arribat fins aquí gràcies a l’organització Civio, que ho estava reclamant des de 2018.
A vegades hi ha bones notícies en l’àmbit jurídic i aquesta n’és una. Aquesta sentència marca jurisprudència perquè la ciutadania pugui auditar el programes informàtics que afecten la seva vida. El Tribunal Suprem ha donat la raó a Civio, una organització que promou la transparència, i ha condemnat el Govern espanyol a lliurar el codi font de BOSCO, una eina utilitzada per calcular automàticament qui rep ajuts socials. El Govern s’hi havia negat, al·legant motius de seguretat i protecció intel·lectual, però el Suprem considera que el programari desenvolupat amb fons públics ha de ser accessible i auditable per la ciutadania.
Aquesta sentència crea un precedent molt rellevant per a la transparència algorítmica a l’administració pública espanyola, obrint la porta perquè qualsevol ciutadà pugui conèixer, auditar i qüestionar els algoritmes que afecten els seus drets.
Una mirada des d’una perspectiva cooperativista i de tecnologia ètica
Aquesta sentència és una fita fonamental per a la democràcia i l’ètica tecnològica. Des d’una visió cooperativista, on el coneixement i els recursos s’entenen com a béns comuns, és essencial que les eines que decideixen com es reparteixen recursos públics —com ara les beques— siguin totalment transparents i accessibles. Els algoritmes no poden ser caixes negres, especialment si afecten els drets fonamentals de les persones.
L’administració pública a Catalunya i a l’Estat Espanyol té una relació ambigua amb el programari lliure. Mentre hi ha projectes de desenvolupament i suport clar al programari lliure (com Sentilo, Linkat, Decidim o AutoFirma) i tot i que el marc legal apunta cap a fer servir codi obert, en casos molt rellevants s’utilitzen suposades excepcions de seguretat de l’estat per no publicar el codi.
L’accés al codi font no només permet detectar possibles errors o biaixos, sinó que fomenta la col·laboració i l’aprenentatge col·lectiu. Qualsevol organització o persona, a partir d’aquest accés, pot auditar, millorar i adaptar aquests sistemes per al bé comú i per garantir els seus drets. Pot fer-ho directament si té els coneixements o encarregar-ho a una o més entitats independents. És un pas cap a una administració més oberta, on la tecnologia no és una barrera sinó una eina al servei de la ciutadania.
En definitiva, la sentència del Suprem dona suport a la idea que la tecnologia pública ha de ser transparent, accessible, de manera que es reforça la confiança social i es protegeix la democràcia.
Vegeu també
- Civio abre camino en la transparencia algorítmica: el Supremo condena al Gobierno a entregar el código fuente de BOSCO (9/2025)
- Informe “Tràmits amb FLOSS” (2021)
- Estudi “Internet, dret fonamental” (2021)
- Tecnologies amb valors cooperativistes (2023)
- Tecnologies lliures per al cooperativisme i l’economia solidària (2023)
Escolteu-nos
Hem parlat sobre aquesta qüestió en la nostra intervenció al programa L’altra ràdio de Ràdio 4 (18/10/2025), podeu escoltar l’Einar Sanchez, de l’equip de femProcomuns, al minut 32:30.
Imatge d’encapçalament: Dvdgmz+sermanz CC-by 2025