This post is also available in: Español (Spanish) English
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha publicat l’estudi “Internet, dret fonamental: propostes per reduir la bretxa digital i social” que hem elaborat conjuntament l’Observatori DESC i femProcomuns. L’estudi va ser presentat el 29 de setembre passat en una jornada a la Casa Macaya (Barcelona). En aquest informe analitzem el marc legal existent (tant en l’àmbit català i espanyol com en l’àmbit europeu i internacional); fem unes consideracions sobre el contingut del dret (accés digne, igualitari i apoderador; exercici dels drets i llibertats) i exposem les postures existents en relació amb el seu reconeixement (mitjà per exercir altres drets, dret instrumental, dret substantiu); analitzem el cas de Barcelona; i finalment exposem unes conclusions i fem unes recomanacions d’actuació en tres eixos: accions per enfortir el marc legal, polítiques públiques, accions que es poden fer des del tercer sector.
Descarrega l'estudi d'Archive.org Descarrega l'estudi de SlideShare
A la primera part s’estudia el marc jurídic existent i s’inclouen diferents aproximacions al dret a Internet en el Dret Internacional dels Drets Humans, apunts jurisprudencials i també iniciatives de soft law. L’objectiu d’aquesta part de l’estudi és exposar l’estat de la qüestió respecte del reconeixement del dret a Internet, d’una banda, i d’altra banda trobar elements inspiradors per a posteriorment elaborar una estratègia d’incidència completa, informada i, en la mesura del possible, amb base legal per a garantir el dret a Internet a Catalunya. Pel que fa a l’esfera internacional i regional, repassa l’àmbit de Nacions Unides, de la Unió Europea i el Consell d’Europa. Aquest apartat incorpora a més alguns exemples internacionals de reconeixement del dret a Internet que cal tenir en compte per prendre iniciatives en el nostre marc jurídic, i en concret s’esmenten els casos d’Estònia, França, Finlàndia, Itàlia, Xile, Índia i Brasil. També revisa la regulació existent a l’Estat Espanyol i a Catalunya i les possibilitats que hi ha per avançar en el reconeixement i exercici del dret.
En la segona part de l’estudi es reflexiona sobre el contingut del dret a Internet. Per tal de poder reconèixer el dret a Internet com a dret fonamental necessitem identificar els principals aspectes que volem protegir. Per aquest motiu, aquesta segona part de l’estudi exposa les diferents esferes del dret, i planteja tres possibilitats en relació amb el seu reconeixement:
- Que el dret a Internet matisi i ampliï el contingut d’altres drets humans ja reconeguts, però que no constitueixi un dret humà en si mateix.
- Que el dret a Internet sigui un dret instrumental, això és, un dret sense el qual no és possible l’accés als altres drets humans ja reconeguts.
- Que Internet constitueixi un dret humà fonamental substantiu, amb les consegüents garanties i formes d’exigibilitat.
La tercera part descriu les iniciatives que s’han pres a Barcelona com a cas d’estudi, tant en l’àmbit institucional com des de la ciutadania, així com les oportunitats i mancances per l’exercici del dret a internet a la ciutat i de l’impacte d’internet en l’exercici d’altres drets.
Per fer l’informe es va combinar l’estudi de la legislació i bibliografia existent amb les entrevistes grupals i personals següents:
- Discussió grupal amb persones vinculades a entitats socials: Silvano Aversano, Ángel Calle, Aureli Gómez, Mireia Millian.
- Discussió grupal amb juristes: David Bondia, Tamara Álvarez, Agustí Cerrillo, Josep Jover, Lidón Gasull.
- Discussió grupal amb activistes dels drets digitals: Clara Cusó, Ramon Roca, Roger Baig, Dario Castañé.
- Entrevistes personals a: Ángel Calle, Silvano Aversano, Muriel Rovira, Ricard Faura i Homedes, Lluís Torrens Mèlich, Meritxell Benedí Altés, Michael Donaldson.
En les conclusions, a partir de la constatació que el nivell de vulnerabilitat que pot provocar la manca de garantia de certs drets per no gaudir d’un dispositiu, d’una connexió i de la capacitació per exercir un ventall de drets impossible de mesurar, i que s’articulen actualment a través de la xarxa, ens fa considerar Internet com un nou dret fonamental (opció que la Taula ha fet seva) i es deixa obert el debat de si ha de ser considerat instrumental o substantiu. També es conclou que la dificultat que pot suposar aquest reconeixement implica que la incidència política per aconseguir-ho s’ha de fer en paral·lel a aconseguir que el marc jurídic existent reculli mesures que generin obligacions per les administracions públiques i les empreses que permetin l’exercici del dret. I en aquest sentit s’emfatitza el paper que pot tenir la societat civil per no deixar la garantia del dret exclusivament en mans de l’Estat, les empreses i el mercat, assegurant la perspectiva social de la seva protecció. D’altra banda s’hi indica que el dret d’ús mai es pot convertir en una obligació d’ús. En cap cas no es poden generar discriminacions a l’hora d’exercir drets i llibertats per no tenir o no voler tenir accés a Internet.
Aquestes conclusions van acompanyades d’un seguit de recomanacions d’actuació:
- Per la mateixa Taula del Tercer Sector per ser un actor d’incidència política i propostes legislatives, observatori dels avenços i retrocessos en el reconeixement del dret, actor pont entre el sector social i les iniciatives de drets digitals, promotora de l’apoderament digital, l’ús de tecnologies lliures i tecnoètiques, recopiladora de bones pràctiques, postular-se com a instrument per mancomunar assessorament jurídic i formació, ser un agent d’incidència davant les teleoperadores i facilitadora del desplegament de xarxa comunitària.
- Per la Taula i les entitats del tercer sector en tres eixos:
- Accions per enfortir el marc legal: accions a escala internacional en els Comitès de l’ONU vehiculant queixes individuals i presentant informes de la societat civil, amb les Relatories Especials de l’ONU aportant casos i convidant el Relator o Relatora a comparèixer al Parlament de Catalunya; a escala europea amb la interposició de demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans; a escala espanyola promovent el reconeixement en la Constitució, amb el desenvolupament normatiu de les lleis existents que impliquen reconeixements parcials (Llei Orgànica 3/2018, avantprojecte de llei general de telecomunicacions); en l’àmbit català explorant les possibilitats del marc legal i regulatori (articles 52 i 104.7 de l’Estatut, Codi de consum 22/2015, llei 24/2015, Carta Catalana de Drets Digitals); i finalment amb l’impuls d’accions judicials per incompliment que puguin crear jurisprudència o amb queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Poble.
- Accions relacionades amb polítiques públiques: aprofitant la iniciativa europea wifi4EU, impulsant la capacitació digital, passant d’un model privatiu a un procomú en les infraestructures (amb alguns referents impulsats per Guifi.net com la Xarxa GRETA a les Terres de l’Ebre), incidint en la redacció de la Carta Espanyola de Drets Digitals.
- Accions relacionades amb l’activitat del tercer sector social: perquè les entitats incideixin en la capacitació digital amb actuacions d’identificació i diagnòstic, definició de com ha de ser aquesta capacitació i què ha d’incloure, recopilació i elaboració de materials i promoció de tecnologies lliures i tecnoètiques; fent que la llengua no sigui una barrera facilitant la traducció de programari i les tecnologies lingüístiques lliures tant en català com en les llengües de les persones migrants que són ateses per entitats socials; promovent la reutilització de dispositius i el seu ús compartit vetllant per la creació de xarxes ciutadanes i per la protecció de la natura.
- Per les institucions públiques: reformant la Constitució per reconèixer i garantir el dret a internet; fer el desplegament normatiu de la Llei Orgànica 3/2018 per garantir el dret universal d’accés i el dret a l’educació digital i impulsant el Pla d’Accés reconegut en aquesta llei per superar la bretxa digital; incorporar a l’Avantprojecte de Llei General de Telecomunicacions el servei universal; tenir en compte les necessitats socials detectades en la Carta Espanyola de Drets Humans; Desenvolupar els articles de l’Estatut de Catalunya sobre els serveis d’accés universal; impulsar la capacitació digital des d’una perspectiva qualitativa i no quantitativa d’accessos per llar; sol·licitar el bo Wifi4eu per part dels municipis per instal·lar equipaments wifi gratuïts; utilitzar la infraestructura pública de fibra de forma compartida entre operadores i de forma comunitària com a xarxa procomuna.
