Parlem de Sobirania Tecnològica a l'”altra ràdio” de Ràdio 4

This post is also available in: Español (Spanish) English

Sovint fem servir el terme sobirania tecnològica quan parlem de tecnoètica, de programari lliure, o quan expliquem projectes com SomNúvol o el programa de transició #fesElSalt. És un terme que sona familiar i sembla proper als principis de l’Economia Social i Solidària i el cooperativisme. Però què vol dir exactament?

Segons el diccionari, la sobirania és la “qualitat del poder polític d’un estat o un organisme que no està sotmès a cap altre poder”. Ser sobirans vol dir doncs tenir la capacitat de governar-nos. Per tant, quan diem que una organització o un estat gaudeixen de sobirania tecnològica estem dient que no depenen de ningú altre per fer ús de la tecnologia. Encara que es pot aplicar de forma general, aquest concepte es fa servir habitualment en referència a les tecnologies de la informació.

En aquest àmbit estem molt acostumades a la dependència tecnològica, és a dir, a no ser sobiranes ni com a persones, ni com a organitzacions, ni com a nacions o estats. Aquesta dependència es manifesta de moltes maneres, respecte altres territoris i respecte empreses privades, però val la pena que n’esmentem alguns exemples:

Comencem pel programari. Sovint fem servir aplicacions als nostres dispositius o serveis per Internet sobre els quals no tenim cap control. No els podem estudiar, no els podem modificar, i no els podem auditar per assegurar-nos que fan el que diuen que fan i només el que diuen que fan. Per exemple, un sistema de missatgeria instantània com WhatsApp podria reenviar còpies dels nostres missatges a un tercer. O serveis com Facebook o Twitter poden crear perfils dels seus usuaris a partir de la seva informació personal per ajustar la publicitat que ens ensenyen o per manipular la nostra opinió sobre un tema en concret. Qualsevol d’aquests serveis podria tenir “portes del darrere” perquè les agències d’intel·ligència puguin espiar les comunicacions privades de les persones usuàries.

Aquesta dependència es pot trencar fent servir aplicacions de programari lliure, que poden ser estudiades i modificades per persones de la nostra organització o per tercers. També necessitem lleis que regulin l’ús de les dades personals, per evitar que es puguin fer servir sense el nostre consentiment. Finalment, podem buscar proveïdors de serveis que siguin de proximitat i que ens permetin participar-hi no només com a consumidors sinó com a membres d’un col·lectiu. És el cas d’iniciatives com SomNúvol i Meet.coop.

Un altre àmbit de dependència tecnològica és el de les infraestructures de telecomunicacions, que estan en mans d’unes poques empreses privades amb un gran poder sobre la informació que hi circula. Molts estats han engegat projectes de cablejat amb fibra òptica pública per mirar de recuperar aquesta sobirania, i hi ha projectes comunitaris com Guifi.net que tenen un gran potencial per dotar-nos d’infraestructures mancomunades que no puguin ser controlades per uns pocs. Al GAC XOIC de femProcomuns treballem amb un model semblant de xarxa mancomunada, en aquest cas per proveïr-nos d’una infraestructura per Internet de les Coses.

Finalment, també hi ha dependència tecnològica en el maquinari, des dels telèfons mòbils fins els servidors d’internet. Un dels grans problemes d’aquesta dependència és la seguretat, ja que qualsevol amb accés privilegiat al maquinari pot accedir fàcilment a la informació del dispositiu.

Des del començament del SXXI s’ha fet molt important el moviment del maquinari lliure, que distribueix els dissenys del maquinari sota llicències obertes inspirades en les del programari lliure. Projectes com Arduino i RepRap en són bons exemples. L’ús de components estandaritzats, lliures de llicències o patents, permetria una indústria informàtica i electrònica més eficient i segura, i ajudaria a garantir el dret dels consumidors a reparar els seus dispositius.

Aquests són només alguns exemples de dependència tecnològica i d’iniciatives per combatre-la i recuperar la sobirania. Si en coneixeu més ens les podeu explicar a @femprocomuns.


Aquest article està basat en una conversa amb en Cinto Niqui al programa L’Altra Ràdio de Ràdio4, el 22/06/2022. Podeu descarregar el programa aquí, trobareu la nostra intervenció cap al minut 27.

La imatge que acompanya el text inclou el símbol visual d’alguns dels projectes mencionats juntament amb la del Congrés de Sobirania Tecnològica Sobtec que s’ha celebrat durant diversos anys a Barcelona.