12 Mar 2023

Standing Rock, agressió al territori, acampades i procomú

by | posted in: Transitant | 0

This post is also available in: Català (Catalan) Español (Spanish)

La lluita de la tribu sioux de Dakota (EEUU) contra l’oleoducte conegut com a DAPL és un referent per l’envergadura i les formes de les seves mobilitzacions, l’organització d’aquestes i les múltiples aliances establertes. També ho és pel que suposa de confrontació dels “guardians de l’aigua” amb l’economia més extraccionista. Un factor important d’aquestes mobilitzacions han estat les acampades i com aquestes s’han organitzat com una pràctica comunalitzadora que uneix la reproducció de la vida quotidiana a la protesta social. Aquesta dimensió comunitària de les acampades ha estat un element determinant de cohesió i aprenentatge que s’estén més enllà de la seva finalització. Aquesta dimensió ja s’havia pogut viure en el cicle d’acampades i ocupació de places de 2011 (primaveres àrabs, 15M, Occupy) i abans en les acampades pacifistes, antinuclears i ecologistes des de l’esclat d’aquests moviments socials a la dècada dels seixanta del segle XX. En un moment en que a Catalunya s’estan gestant macroprojectes que aprofundeixen el model extraccionista i posen en risc una transició ecosocial, sembla una bona ocasió per extreure aprenentatges d’aquesta experiència.

Maligh 2016 CC-BY-SA

 

El llibre sobre Standing Rock editat per Descontrol editorial sintetitza una part d’aquesta història:

Durante casi siete meses, el campamento de Standing Rock en EE.UU. ha mantenido al mundo en vilo. Los “guardianes del agua” indígenas han luchado por detener la construcción del oleoducto Dakota Access Pipeline (DAPL) que atravesaba sus tierras, y finalmente lo han conseguido. Redefiniéndose a sí mismos “como protectores y no manifestantes”, los indígenas levantaron en Standing Rock, no sólo un campamento, sino todo un símbolo de las luchas contemporáneas: las infraestructuras capitalistas destructoras del territorio como “objeto”; la creación de un lugar-campamento donde experimentar nuevas formas de vida en común como “método”. Un símbolo que interrogar, del que aprender.

El DAPL és un oleoducte de quasi dos mil quilòmetres que transporta el petroli extret per fracking a la formació de Bakken (Dakota del Nord) a través de Dakota del Sud i Iowa fins a un complex petroquímic a Illinois.  La infraestructura travessa el territori de la reserva Standing Rock dels indis sioux lakota i és una amenaça de contaminació de l’aigua del riu Missouri i els ecosistemes d’aquesta regió. La construcció de l’oleoducte es va fer pública el juny de 2014 i va començar a transportar petroli el maig de 2017. Entre aquestes dates es va posar en marxa una lluita que encara continua, amb èxits i derrotes.

Inicialment la lluita va agafar tres vies: la presència sobre el terreny amb acampades i accions directes de boicot i sabotatge, les mobilitzacions a les ciutats en forma d’accions i manifestacions i la via legal i política amb accions judicials i pressió a congressistes i governants. En la via política un èxit efímer va ser la suspensió del projecte per part de Barak Obama en les darreres setmanes del seu mandat, que va ser revertida per Donald Trump al febrer de 2017, un cop investit. Trump tenia accions de l’empresa promotora, Energy Transfer Partners, i aquesta havia invertit en la seva campanya electoral. La batalla legal des de 2016, malgrat alguns èxits parcials, no va aconseguir aturar la construcció de la infraestructura ni el seu funcionament, però és una via complementaria a les protestes que segueix el seu curs, obrint inclús qüestions relacionades amb la història de la usurpació de terres a les nacions indígenes.

Matt Peterson i Malek Rasamny, en un text recollit al llibre editat per Descontrol, posen de manifest que els campaments són una forma de mobilització basada en la presència física al lloc.

Al hurtarles el espacio y el tiempo al consorcio Energy Transfer Partners, al Cuerpo de Ingenieros del Ejército, al condado de Morton, a Dakota del Norte, a los Estados Unidos de América, Standing Rock se ha convertido en el mayor despliegue de resistencia que ha tenido lugar en Estados Unidos desde, al menos, los disturbios de Ferguson en 2014- [Peterson i Rasamny]

El primer campament (Sacred Stone Camp) va ser establert dins l’espai de la mateixa reserva l’abril de 2016 per joves d’aquesta i va ser un espai d’oració i d’accions simbòliques contra la construcció. A partir de juliol del mateix any es van anar sumant a l’acampada altres tribus índies (més de 300 hi han donat suport i hi han enviat delegacions) fins a crear un segon campament (Rosebud Camp) al qual s’afegiria un tercer campament, ja fora de la reserva, ocupant terres del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit dels Estats Units. A aquest tercer campament (Oceti Sakowin Camp) acudirien milers de persones i seria el punt de partida de les accions directes no violentes per dificultar la construcció. Als campaments, cada un amb d’entre mil i cinc mil persones, hi convivien la gent de la reserva i de les reserves sioux properes, juntament amb les delegacions d’altres tribus indígenes (visibles amb les seves banderes plantades als campaments) i les persones activistes no-natives que hi havien acudit.

Oceti Sakowin, el campamento principal y de lejos el mayor, se parece a una pequeña ciudad, con una red de caminos de tierra, vecindarios, barrios y una infraestructura rudimentaria. La vía principal que conduce al campamento desde la carretera está flanqueada por las banderas de cerca de 300 naciones tribales que han acudido para mostrar su solidaridad. En el corazón del campamento arde el fuego sagrado, lugar de una constante sucesión de ceremonias, danzas, performances, discursos y charlas. Alberga además una cocina comunitaria colectiva que ofrece comidas diarias.
El campamento cuenta hoy por hoy con una escuela infantil, una emisora de radio pirata, un centro de noticias independiente, una central de energía solar para cargar móviles y otros equipos, una fuerza de seguridad voluntaria organizada por el Movimiento Indio Americano (AIM), un centro de primeros auxilios, tiendas que ofrecen masajes, hierbas medicinales e infusiones, un campo de lacrosse, varias docenas de tiendas que distribuyen comida, equipos de camping y ropa, y docenas de WC portátiles y contenedores de agua. Hay cerca de una docena de saunas ceremoniales —“cabañas de sudar”, o sweat lodges — a lo largo del campamento, y media docena de establos para caballos. Hay un sistema de mensajería a caballo (···). El campamento cuenta con un grupo de doulas para partos naturales que ha asistido al menos un nacimiento hasta ahora. Hay un sistema de camiones que distribuyen leña, comida y otros suministros por los campos más pequeños. Hay también una flota menor de canoas y lanchas motoras. [Peterson i Rasamny]

El campament se subdividia en altres subcampaments autònoms, cadascun dels quals entorn a un foc comunal i una cuina; aquests subcampaments basats en afinitats tenien les seves pròpies assemblees i procediments per prendre decisions o emprendre accions. Matt Peterson i Malek Rasamny consideren aquesta diversitat, el fet d’estar agrupats per una causa comuna però alhora respectar les diferències de forma de vida, actuar i administrar-se, com una fortalesa de la mobilització.

Silvia Frederici, en el seu llibre “Reencantar el mundo” on s’aproxima al procomú des d’una mirada feminista, veu en Standing Rock l’emergència de formes comunals que transformen a les persones que hi participen.

Resulta ejemplar en este aspecto el gran procomún que se creó en Standing Rock en 2016, organizado principalmente a iniciativa de mujeres indígenas que se proclamaron las «protectoras del agua» ―pusieron en marcha cocinas y escuelas, organizaron los suministros y, en pleno auge de la movilización, asistieron a más de siete mil personas en un entorno con unas condiciones ambientales de lo más difíciles y bajo la constante amenaza de la violencia.

(···)

El gran campamento de Standing Rock, al que acudieron miles de personas embarcadas en una especie de peregrinación política para ayudar, aprender y ver con sus propios ojos este acontecimiento histórico, ha despertado una nueva conciencia en los movimientos de justicia social de Estados Unidos y una conexión con la lucha de los pueblos nativos que hasta el momento solo se había conseguido a nivel local [Silvia Federici]

És la combinació de mobilització amb la convivència perllongada el que fa que els campaments es converteixin en experiències comunals i de transformació personal.

A diferencia de una movilización política, donde la gente es simplemente convocada para una acción en común, en Standing Rock los participantes también tienen que vivir juntos. Y no sólo unos cuantos días o semanas: van ya para siete meses. Dentro de los campamentos —pues Standing Rock no consta de uno, sino de muchos mini-campamentos autónomos y separados— ha habido que encontrar maneras de vivir y combatir juntos, y la naturaleza prolongada del movimiento impone que la reproducción cotidiana requerida para mantener material y espiritualmente a los habitantes de los asentamientos informe el contenido y la estrategia de la lucha misma.

(···)

El campamento y el bloqueo abren una grieta, suponen una ruptura dentro de la experiencia normalizada de la vida cotidiana, y se convierten —en particular, el campamento— en un laboratorio de nuevas formas de vida en común.  [Peterson i Rasamny]

L’any 2011 el moviment 15M va aixecar a l’estat espanyol més de 60 acampades en places, les més conegudes la de la Plaza del Sol a Madrid (28 dies) i la de la Plaça Catalunya a Barcelona (45 dies), però el més significatiu del moviment va ser la seva extensió a nombroses ciutats i pobles. En aquestes acampades les pràctiques organitzatives i de convivència que en els anys anteriors s’havien experimentat en Centres Socials Autogestionats i els Fòrums Socials auto-organitzats es van portar a les places. La convivència, la lluita basada en la presència i la durada van fer d’elles una experiència de comunalitat. Silvia Federici considera que quan aquestes mobilitzacions s’acaben l’aportació de l’experiència viscuda no desapareix.

Las apropiaciones de espacios urbanos y rurales no dejan de multiplicarse, lo que está haciendo que aumente el número de asentamientos en los que el espacio y los recursos se comparten, las decisiones sobre la reproducción cotidiana se tomen de manera colectiva y se redefinan las relaciones familiares. Es más, las prácticas comunalizadoras que se crean en situaciones de emergencia no desaparecen sin dejar huella, aunque no siempre se pueda ver a simple vista. [Silvia Federici]

Silvia Federici també assenyala que les activitats reproductives comunalitzadores organitzades en les acampades del moviment Occupy han estat una font d’aprenentatge que ha fet reorientar la manera de fer política en un sentit que fins llavors només seguien les organitzacions feministes:

La necesidad de un activismo que se niegue a separar el tiempo de organización política del tiempo de reproducción es una lección que muchos integrantes del movimiento Occupy no han olvidado. [Silvia Federici]

De la mateixa manera, dècades abans, les acampades anti-nuclears, pacifistes i ecologistes dels seixanta, setanta i vuitanta van contribuir a cohesionar i articular el moviment ecopacifista, tant a escala local com internacional. En el cas de Catalunya, el llibre “Escola de radicals” explica aquest procés amb el moviment ecologista de la comarca de l’Empordà, que pren força amb l’acampada i les mobilitzacions en defensa dels Aiguamolls de l’Empordà els anys 1977 i 1978.

L’octubre de 2016 la policia va desallotjar violentament els campaments de Standing Rock, tot i que encara van quedar nuclis acampats fins al mes de gener de 2017, entre gener i febrer es van acabar les acampades i es va netejar la zona. La victòria electoral de Donald Trump i el que aquesta suposava de suport al DAPL va fer que es plantegessin noves formes de lluita. Michel Feher en el seu llibre “El tiempo de los investidos” ho posa com a exemple d’una nova fase de lluita contra el capitalisme on l’explotació de les persones ja no és, només, com a assalariades que venen la seva força de treball, passant a ser també “agents” sobre els que invertir. Els “investits” són tant persones individuals, com col·lectius, com territoris i qualsevol cosa que pugui considerar-se un “projecte” que pot ser avaluat amb relació a les seves possibilitats de rendibilitat i especulació financera.

L’experiència de Standing Rock, amb les seves derrotes evidents, deixa una petjada important de transformació i és també un referent en diversos sentits. Per la lluita vinculada a la presència al territori i l’emergència de formes comunals quan la mobilització es combina amb la convivència i la necessitat d’organitzar la vida quotidiana en un temps perllongat. Per la combinació d’aquesta mobilització presencial amb les manifestacions i marxes a les grans ciutats, així com la insistència en les vies legals i polítiques i la reivindicació dels drets indígenes. I també per la consciència del poder i les debilitats de l’especulació financera i de les possibilitats d’incidir-hi explorant els escletxes de la vinculació de la democràcia representativa amb els mercats i la solidaritat internacional. Ho és també per la defensa del territori, l’aigua i el medi ambient com a procomuns compartits i per l’auto-reconeixement com a “guardians” que han de defensar, cuidar i custodiar aquests procomuns per a les generacions futures, evitant que es malmetin, s’esgotin o destrueixin.

 

Llibres

 

Enllaços

 

Ecosistema transitant

  • Sessió “Territori, un procomú” (2022) sobre l’auto-organització en la defensa del territori, co-organitzada entre femProcomuns, el Fons de Defensa Ambiental i la Clínica Jurídica de Dret Ambiental de la UAB, amb la participació de la Plataforma Anti-incineradora de Cercs, Stop-Agroparc Penedès, SOS Penedès, Plataforma contra la Cimentera dels Monjos, ZEROPORT, Plataforma Salvem l’Olla del Rei i DEPANA. Informe de la sessió. Apunts de la sessió.

 

Futurs imPossibles

  • La iniciativa FUTURS imPOSSIBLES busca la confluència de lluites, d’entitats de l’economia social i solidaria i moviments que treballen per la transició ecosocial a Catalunya que s’han trobat el febrer de 2023 a Barcelona en el Fòrum de transició ecosocial per avançar en l’estratègia i en l’articulació entre projectes i moviments.

 

Llegiu també