14 Mar 2023

Standing Rock, agressió al territori, consciència de ser investits i campanya de desinversió

by | posted in: Transitant | 0

This post is also available in: Català (Catalan) Español (Spanish)

En un moment en què a Catalunya s’estan gestant macroprojectes que aprofundeixen el model extraccionista i posen en risc una transició ecosocial, sembla una bona ocasió per extreure aprenentatges de les campanyes de desinversió en l’experiència de Standing Rock. La lluita de la tribu sioux de Dakota (EEUU) contra l’oleoducte conegut com a DAPL és un referent per l’envergadura i les formes de les seves mobilitzacions, l’organització d’aquestes i les múltiples aliances establertes. També ho és pel que suposa de confrontació dels “guardians de l’aigua” amb l’economia més extraccionista. Un factor important d’aquestes mobilitzacions han estat les acampades i com aquestes s’han organitzat com una pràctica comunalitzadora que uneix la reproducció de la vida quotidiana a la protesta social. Ja hem escrit sobre aquesta dimensió comunitària, aquí tractem sobre un altre factor rellevant de les mobilitzacions de Standing Rock: la campanya de desinversió. A partir de la consciència del paper que juguen les inversions en el capitalisme financer i de la debilitat que aquest té en la generació d’expectatives d’especulació l’activisme contra el DAPL va posar en marxa una sèrie d’accions de foment de la “desinversió” amb alguns èxits notables.

 

La lluita contra el DAPL als EUA és una experiència interessant de com mobilitzar la solidaritat internacional i les contradiccions de la democràcia representativa per lluitar contra una agressió al territori des del foment de la desinversió. El DAPL és un oleoducte de quasi dos mil quilòmetres que transporta el petroli extret per fracking a la formació de Bakken (Dakota del Nord) a través de Dakota del Sud i Iowa fins a un complex petroquímic a Illinois.  La infraestructura travessa el territori de la reserva Standing Rock dels indis sioux lakota i és una amenaça de contaminació de l’aigua del riu Missouri i els ecosistemes d’aquesta regió. La construcció de l’oleoducte es va fer pública el juny de 2014 i va començar a transportar petroli el maig de 2017. L’acampada que va començar l’abril de 2016 es va fer massiva i va ser una de les més duradores dels moviments de defensa del territori. Com ja hem explicat va generar vincles i comunitat a una escala molt important.

L’octubre de 2016 la policia va desallotjar violentament els campaments de Standing Rock, tot i que encara van quedar nuclis acampats fins al mes de gener de 2017, entre gener i febrer es van acabar les acampades i es va netejar la zona. La victòria electoral de Donald Trump i el que aquesta suposava de suport al DAPL va fer que es plantegessin noves formes de lluita. Michel Feher en el seu llibre “El tiempo de los investidos” ho posa com a exemple d’una nova fase de lluita contra el capitalisme on l’explotació de les persones ja no és, només, com a assalariades que venen la seva força de treball, passant a ser també «agents» sobre els que invertir. Els «investits» són tant persones individuals, com col·lectius, com territoris i qualsevol cosa que pugui considerar-se un “projecte” que pot ser avaluat amb relació a les seves possibilitats de rendibilitat i especulació financera. És en aquest context que Feher situa la nova línia d’oposició al DAPL.

En la tarde del 8 de noviembre de 2016, es decir, una vez conocidos los resultados de las elecciones presidenciales, los militantes comprometidos con la lucha contra el oleoducto Dakota Access toman conciencia de que ni su campaña sobre el terreno, ni las acciones emprendidas ante la justicia para condenar el proyecto serían capaces de impedir la construcción del oleoducto.

(…) El movimiento se relanza con una nueva iniciativa, a saber, una campaña de desinversión. En vez de jugar todas sus cartas a la simpatía de la opinión pública y a las sanciones de los tribunales, se trata de apuntar a la piedra angular de este tipo de infraestructuras faraónicas: su financiación. [Michel Feher]

Els fons d’inversió municipals i de les administracions públiques són una via on incidir. Aquestes institucions de la democràcia representativa que actuen alhora com a agents dels mercats financers són una escletxa per incidir en aquests. A partir d’una primera victòria amb l’Ajuntament de Seattle els militants de Standing Rock fan una Guia per aconseguir la desinversió d’altres ajuntaments.

En Estados Unidos, los militantes arrancan su primera gran victoria cuando el ayuntamiento de Seattle vota en contra de la renovación del contrato de la ciudad con Wells Fargo por la implicación de este banco en la financiación del oleoducto Dakota Access, privando así a las arcas de esta entidad financiera de tres mil millones de dólares.

(···) En muy poco tiempo, y en parte gracias a la publicación de la guía, Seattle sienta efectivamente precedente: en San Francisco, Los Ángeles, Nueva York, Bellingham, Raleigh, Alburquerque, Davis, Santa Mónica, pero también en Berlín, los militantes logran incluir la propuesta «Desfinancia dapl» en el orden del día de sus plenos municipales.

(···) La campaña alcanza un éxito especialmente rotundo en Noruega, donde Storebrand, el mayor inversor privado del país que gestiona 68 mil millones de dólares en activos, se retira de la financiación del oleoducto. Sus gestores ceden así 34,8 millones de dólares en acciones que poseían en tres empresas vinculadas al proyecto —Phillips 66, Marathon Petroleum, Corporation y Enbrige— exponiendo de inmediato a sus directivos a la desconfianza de los mercados y, por lo tanto, a la caída en bolsa de sus acciones.

(···) Por último, respecto de los acreedores de la infraestructura, la banca neerlandesa ing anunció la venta de sus participaciones, que representaban 120 millones de dólares, del préstamo de 2.500 millones de dólares que financia la construcción del dapl. [Michel Feher]

En aquesta campanya de desinversió també tindrà un paper rellevant la solidaritat internacional entre pobles indígenes. Així la retirada d’inversions del Fons de pensions KPL a Noruega en les empreses implicades en el projecte va produir per la pressió del Parlament Sami, l’òrgan de representació d’aquest poble originari de Laponia. Michel Feher assenyala que el cas del DAPL no és l’únic exemple de campanya de desinversió.

La campaña iniciada por los sioux no es un caso aislado, sobre todo en el ámbito de las energías fósiles. En diciembre de 2016, el informe anual The Global Fossil Fuel Divestment and Clean Energy Movement indicaba que cinco mil millones de dólares habían sido desinvertidos en energías fósiles en quince meses y en setenta y seis países a lo largo y ancho del mundo. [Michel Feher]

En el cas d’Austràlia s’han aturat diversos projectes relacionats amb mines de carbó per falta d’inversors, entre els quals el projecte de mineria Alpha Coal a la conca de Galilea, afectat per una campanya de desinversió a França.

En Francia, Société Génerale había recibido el encargo por parte de los promotores de Alpha Coal de perfeccionar la estructura financiera y de aportar crédito e inversores al proyecto de la mina. El 5 de diciembre de 2014, después de varios meses de fuerte presión ciudadana dirigida por tres asociaciones —Amigos de la Tierra, Attac y Bizi!—, el director de Desarrollo Sostenible y RSE de la empresa anunciaba que Société Génerale se retiraba definitivamente del proyecto. [Michel Feher]

Com s’ha dit, l’oleoducte va començar a transportar petroli el maig de 2017. Malgrat això, l’experiència de Standing Rock, amb les seves derrotes evidents, deixa una petjada important de transformació i és també un referent en diversos sentits. Per la consciència del poder i les debilitats de l’especulació financera i de les possibilitats d’incidir-hi explorant les escletxes de la vinculació de la democràcia representativa amb els mercats i la solidaritat internacional. Actuació que complementa lluita vinculada a la presència al territori i l’emergència de formes comunals, la combinació d’aquesta mobilització presencial amb les manifestacions i marxes a les grans ciutats, així com la insistència en les vies legals i polítiques. Ho és també per la defensa del territori, l’aigua i el medi ambient com a procomuns compartits i per l’auto-reconeixement com a «guardians» que han de defensar, cuidar i custodiar aquests procomuns per a les generacions futures, evitant que es malmetin, s’esgotin o destrueixin.

Davant macroprojectes com els que es presenten a Catalunya la mirada que proposa Michel Feher pot ser interessant. Perquè precisament es presenten com a projectes en els quals “invertir”, tant econòmicament aquells que en volen extreure lucre, com les administracions públiques directa o indirectament (recursos públics per al benefici privat), com la mateixa societat (esperances de futur de feina i creixement econòmic). Desmuntar aquesta lògica d’inversió o inclús buscar la manera que els potencials inversors se’n desdiguin, poden ser qüestions a valorar.

 

Llibres

 

Enllaços

 

Ecosistema transitant

  • Sessió “Territori, un procomú” (2022) sobre l’auto-organització en la defensa del territori, co-organitzada entre femProcomuns, el Fons de Defensa Ambiental i la Clínica Jurídica de Dret Ambiental de la UAB, amb la participació de la Plataforma Anti-incineradora de Cercs, Stop-Agroparc Penedès, SOS Penedès, Plataforma contra la Cimentera dels Monjos, ZEROPORT, Plataforma Salvem l’Olla del Rei i DEPANA. Informe de la sessió. Apunts de la sessió.

 

Futurs imPossibles

  • La iniciativa FUTURS imPOSSIBLES busca la confluència de lluites, d’entitats de l’economia social i solidaria i moviments que treballen per la transició ecosocial a Catalunya que s’han trobat el febrer de 2023 a Barcelona en el Fòrum de transició ecosocial per avançar en l’estratègia i en l’articulació entre projectes i moviments.

 

Llegiu també