This post is also available in: Español (Spanish)
Avui, 15 de gener de 2021, en fa 20 que el projecte de la Wikipedia va començar. El que per alguns semblava un projecte impossible, passades dues dècades, ha acabat sent un dels principals referents de consulta sobre qualsevol temàtica, un repositori de coneixement recopilat de forma enciclopèdica que pot ser lliurement reproduït i modificat per qualsevol propòsit. És també un gran experiment col·laboratiu de coproducció, conflicte, negociació i governança col·lectiva, d’una “comunitat” distribuïda arreu del món amb milers de persones que editen en alguna de les 288 llengües en què s’escriu.
Oberta per consultar i lliure per reproduir
A més de ser un projecte lliurement accessible (i amb gent que es preocupa per assegurar la seva accessibilitat) a internet, els seus continguts també es poden reproduir lliurement en altres publicacions i mitjans. És així perquè fa servir la llicència Creative Commons Reconeixement Compartir Igual (CC-BY-SA) pels continguts de text i altres llicències lliures per les imatges i altres arxius multimèdia. Aquestes llicències permeten que se’n pugui fer qualsevol ús, inclòs el comercial, sense haver de demanar permís als autors. A la pràctica és una obra col·lectiva composta de les contribucions de milers de persones que queda disponible per ser consultada i també per reproduir part dels continguts on faci falta. L’únic que demanen els termes de la llicència és que aquesta es mantingui, pel qual si es reprodueix un text de Wikipedia, cal atribuir-lo (Autor/es de Wikipedia) i mantenir la mateixa llicència lliure en la reproducció.
Millorable i transformable
L’enciclopèdia lliure que qualsevol pot editar. Això ha fet possible la seva millora contínua. Amb un clic en un botó pots editar una pàgina per fer una correcció, per completar informació o per referenciar-la. Però també pots crear-ne “obres derivades”, perquè la llicència CC-BY-SA (i les llicències lliures de les seves imatges) cedeixen els drets de transformació (una part dels drets d’autor que poden ser cedits) a qualsevol receptor de l’enciclopèdia. Això vol dir que es poden agafar textos de Wikipedia, modificar-los i fer-ne una nova publicació (per exemple un material didàctic o una guia de viatges). No cal demanar permís per fer-ho. Només mantenir la llicència lliure en la nova obra i atribuir-ne l’autoria d’origen.
Replicable
Wikipedia és un projecte replicable i això n’assegura la seva sostenibilitat i perdurabilitat. Pel paper que ha pres en la nostra societat això és important. I és replicable per diverses raons:
- Perquè els seus continguts són lliures i qualsevol els pot reproduir parcialment en una altra publicació, però també podria reproduir-los totalment en una còpia de Wikipedia.
- Perquè el programari que fa servir (MediaWiki i les seves extensions) és programari lliure que pot descarregar-se i instal·lar-se en qualsevol servidor.
- Perquè es fan còpies periòdiques de les seves bases de dades que es poden descarregar i es podrien restaurar en una nova instal·lació.
- Perquè hi ha milers de persones que saben com editar-la, coneixen les seves normes editorials i pràctiques col·laboratives.
- Perquè, a més de la Fundació Wikimedia, hi ha desenes d’organitzacions locals o temàtiques amb experiència i molts grups d’editors que configuren una base organitzativa capaç de captar fons, relacionar-se amb les institucions culturals i, si calgués, tornar a posar en marxa el projecte.
Que Wikipedia sigui replicable influeix en la seva governança. De fet a l’inici de la Wikipedia es va donar una escissió del projecte. Ho explicava recentment Javier de la Cueva en un fil a Twitter. Quan l’empresa impulsora de Wikipedia va plantejar-se posar-hi publicitat, una part dels editors de la versió en llengua castellana la va replicar en servidors de la Universitat de Sevilla. Aquest fet va fer que el projecte virés i s’acabés creant una fundació sense afany de lucre, una xarxa d’associacions i un model de captació de fons basat en donacions. Anys més tard, la polèmica sobre els filtres “morals” als continguts també va fer que la comunitat en llengua alemanya es plantegés una escissió. Els filtres no es van aplicar i, en aquest cas, l’escissió no es va arribar a portar a terme. Són dos exemples de com, quan un projecte és replicable, la possibilitat de bifurcació exerceix pressió sobre la comunitat per tal de buscar consensos.
La Wikipedia ha fet 20 anys, llarga vida a Wikipedia!
El logo de Wikipedia és obra de Nohat basat en un concepte de Paullusmagnus i té una llicència CC-BY-SA 3.0. És també una marca registrada que es regeix per les polítiques de marca de la Wikimedia Foundation (que permeten determinats usos comunitaris i requereixen permisos o n’impedeixen d’altres).