This post is also available in: Español (Spanish) English
El 12 de juny d’enguany va tenir lloc una trobada al Canòdrom per intercanviar experiències de procomuns al Quebec i Catalunya. Una de les experiències que s’hi va explicar va ser la incorporació del Model de Sostenibilitat del Procomú per part de Projet Collectif, amb l’acompanyament de femProcomuns, en el procés per fer evolucionar la plataforma EnComun.io.
L’Anàlisi d’experiències amb el Model de Sostenibilitat del Procomú
Dos dels objectius principals de femProcomuns, segons disposa l’article 2 dels seus estatuts són:
-Produir béns comuns materials i immaterials; contribuir a la seva preservació, reproducció i gestió.
– Contribuir a la consolidació d’un ecosistema del procomú des de Catalunya, basat en els principis d’autogestió comunitària; la sostenibilitat ecològica, econòmica i humana; el coneixement compartit i la replicabilitat; que pugui satisfer les necessitats socials i, especialment, aquelles no ateses o ateses insuficientment pel mercat.
Una de les vies a través de la qual treballem aquests objectius és l’acompanyament a projectes i formacions, entorn el Model de Sostenibilitat del Procomú, un enfocament i una eina de suport per als col·lectius que busquen oferir solucions als reptes dels seus territoris.
El Model de Sostenibilitat del Procomú, és un model conceptual que té en compte cinc dimensions interconnectades en un projecte comú (5 pilars), un model de com funciona o vol funcionar un projecte. Utilitza un diagrama visual que ens ajuda a localitzar i qualificar els comuns respecte a aquestes cinc dimensions i facilita trobar l’equilibri entre elles.
Treballem amb projectes del Québec
Des de 2022 a femProcomuns hem estat treballant i interessant-nos a projectes del Québec que estudien o promouen iniciatives del procomú.
Vam establir contacte amb la OBNL (organització sense ànim de lucre) Projet Collectif, inicialment amb la intenció d’intercanviar models, metodologies i pràctiques per promoure projectes amb visió comunitària i procomú, en un projecte transnacional, i amb qui vam fer una sèrie de tallers per donar a conèixer i debatre conjuntament el Model de Sostenibilitat del Procomú.
Això ens va portar a visitar el Québec el 2023, convidats per Projet Collectif i el Colectiu CRITIC (grup de recerca sobre el procomú), i conèixer una pila de projectes.
Ella ha fet la tesi doctoral sobre pràctiques del procomú, és membre del Col·lectiu CRITIC i treballa a Projet Collectif on acompanya comunitats de pràctica perquè documentin de manera oberta el coneixement i les iniciatives que hi ha en el seu territori.
Project collectif va ser creat el 2023 per connectar coneixements i persones per ajudar-les a millorar la seva capacitat d’actuar. Té 15 persones treballadores i més de 300 membres (individus i organitzacions). Mobilitza una comunitat de més de 8000 persones a través de les seves plataformes encommun.io. La missió de Projet Collectif és facilitar l’accés als coneixements i afavorir els intercanvis entre les persones i les organitzacions que creen una societat més equitativa i ecològica. I una de les vies per les quals treballa aquesta missió és amb el projecte digital encommun.io.
Anàlisi d’EnCommun.io des de la perspectiva del Model de Sostenibilitat del Procomú
Per què analitzar la sostenibilitat de les plataformes encommun.io?
La Marie-Soleil Allier, qui va conduir el procés d’integració del Model de Sostenibilitat del Procomú en la mirada d’encommun.io, ens va explicar que aquest procés s’emmarca en la voluntat de Projet Collectif i l’equip d’encommun.io, de reflexionar sobre la visió del projecte de cara el 2030. És una visió arrelada en la perspectiva dels comuns i en les pràctiques de commoning del “fer procomú”.
Parteixen de la idea, explorada per L’Allier en la seva tesi doctoral, que en una societat capitalista, com aquesta en la que vivim, no existeixen procomuns ‘purs’ ni commoning (fer procomuns) pur, ja que la interacció dels procomuns amb l’Estat, el mercat i els consumidors tendeix a mercantilitzar o burocratitzar-los (Euler, 2018; Le Roy, 2021). Així, els
procomuns no tenen tots la mateixa capacitat de transformació dels individus, de l’economia o de la societat en general.
En el marc d’aquest estudi, posa en relleu cinc grans famílies de pràctica (L’Allier, 2024) i sovint aquestes diferents famílies poden coexistir dins d’un mateix procomú.
Avui dia, encommun.io funciona principalment a través del commoning (fer procomuns) heroico-portat (pels 2 codirectors) i administrat (per les persones treballadores). Per iniciar transformacions més radicals i assegurar una sostenibilitat més enllà de les lògiques mercantils o administrades, des de Projet Collectif, creuen que cal desenvolupar altres formes de pràctica:
– Participatives: a través de les associacions amb institucions públiques, para-públiques, etc.
– Autònomes relacionals: a través de la col·laboració amb grups de ciutadans, moviments socials o comunitats locals
Parteixen de la hipòtesi que el Model de Sostenibilitat del Procomú és un element clau per transformar les pràctiques procomuns, i s’inspiren en el Programa de La Comunificadora, un programa de Barcelona Activa d’acceleració de l’economia col·laborativa orientada al procomú (2016-2021) en el qual el Model de Sostenibilitat del Procomú va arribar a ser el model que és avui. De fet, l’experiència de La Comunificadora ha demostrat que un acompanyament amb el Model: “permet desenvolupar una política del llenguatge, del subjecte i de l’acció col·lectiva. El procés de recontextualització en què participen els participants els permet resignificar una sèrie de nocions allunyades d’una perspectiva capitalocèntrica i reapropiar-se’n” (llegiu l’article de Vera Vidal, 2022)
El projecte digital d’encommun.io integra dues plataformes: Praxis i Passerelles.
Praxis – Una plataforma per a la descoberta i el compartiment de coneixements per a una societat més col·laborativa i oberta, que facilita a col·lectius recollir el seu coneixement (presentacions, biografies, testimonis dels participants en esdeveniments, etc) en targetes (o carnets) i organitzar-lo en quaderns de notes.
Passerelles – Una plataforma per facilitar la col·laboració entre persones i comunitats de pràctica, per animar les participants a comunicar-se entre elles, a través de missatges individuals o de grup o alimentant un fil d’actualitat.
Acompanyament en l’anàlisi de la sostenibilitat de les plataformes encommun.io
Partint de la hipòtesi que el Model de Sostenibilitat del Procomú és un element clau per transformar les pràctiques procomuns, Projet Collectif va voler testejar el model i utilitzar-lo per la seva pròpia transformació. Així, a finals de 2023 vam iniciar un acompanyament per ajudar Projet Collectif a fer-se seu el Model i a utilitzar-lo per fer evolucionar el seu projecte encommun.io, un procés de set mesos conduït per la Marie-Soleil L’Allier a Montreal i acompanyat des de Barcelona per femProcomuns. El procés es va realitzar en 4 grans iteracions: explorar, aprofundir, detallar (inspirar-se i somniar) i validar (presentar resultats).
Explorar
Es va fer un taller (en línia i presencial) per explorar el Model de Sostenibilitat del Procomú amb la comunitat.
Aprenentatges i repercussions
● va permetre a la comunitat (usuaris, equip de desenvolupament, equip de
suport) de reunir-se
● va permetre als usuaris apropiar-se de les plataformes
● va permetre als usuaris expressar diverses idees i bloquejos
Aprofundir
Es va dur a terme un taller en tres mitges jornades de treball:
○ Iniciar-se en el model de sostenibilitat
○ Construir el model detallat
○ Prioritzar les idees i accions
Aprenentatges i repercussions
● extremadament enriquidors: han sorgit més
de 70 idees!
● S’han obert diverses noves perspectives
● Experiència motivadora per a tothom.
Voluntat de continuar alimentant aquest
impuls.
Detallar
Es va fer un taller en què es van visionar tres vídeos que presenten l’anàlisi de tres projectes catalans Decidim, Pam A Pam i Ensenya el cor des de la perspectiva del Model de Sostenibilitat del procomú, i un exercici col·lectiu per recordar el futur desitjable per a EnCommun.io, on les participants imaginaven que es trobaven d’aquí a 30 anys, en un moment en què l’ús de EnCommun.io s’havia generalitzat, i recordaven les passes que havien fet en el passat per arribar fins aquí.
Aprenentatges i repercussions
● ampliar la nostra visió del cor de la comunitat
● considerar crear vincles d’intercooperació amb altres comuns, l’ESS i institucions públiques
● prendre consciència d’altres necessitats —més polítiques— de la nostra comunitat
● imaginar noves fonts de finançament
● imaginar nous espais de cogovernança
● imaginar formalitzar la col·laboració amb grups no formals
Efectes observats després del procés
Després del procés realitzat, l’equip d’EnCommun.io han identificat alguns canvis
● un canvi en el vocabulari utilitzat
○ “Ens agradaria treballar més en commoning”
● un canvi de postura d’alguns socis
○ “Deixem de demanar a Projet Collectif que ho resolgui tot, ens hem de preguntar com podem també cuidar les plataformes”
● una capacitat per reconèixer els procomuns
○ “Després del taller, vaig adonar-me que participava en altres procomuns en la meva vida personal”
● una politització de les nostres eleccions de consum
○ “Haurem de treballar amb més eines de codi obert”
De manera molt orgànica, es van començar a implementar idees que s’havien “somniat” durant el procés
● El primer Praxithon-public va tenir lloc al maig
● Un dels socis va decidir experimentar amb un projecte pilot de documentació de coneixements oberts