Visita al Quebec, l’economia solidària i els projectes comunitaris (i II)

This post is also available in: Español (Spanish) English (English)

El passat mes de maig part de l’equip de femProcomuns vam visitar Quebec (Canadà) per fer algunes xerrades i tallers sobre el Model de Sostenibilitat del Procomú, conèixer experiències i projectes comunitaris i de l’economia solidària i també per participar en la trobada La Grande Transition. Amb aquesta nova entrada al blog complementem un text anterior sobre aquesta estada.

La Grande Transition

La seu de la Universitat Concordia, al barri del mateix nom a Montreal, va acollir durant tres dies i per tercera vegada «La Grande transition», organitzada per un col·lectiu d’universitaris i activistes que formen part de la xarxa internacional Historical materialism. El propòsit d’aquesta trobada bianual, és passar de la resistència a la transformació de la societat per sortir del capitalisme i vol aglutinar el coneixement crític que es produeix, tant en l’àmbit acadèmic com en els moviments socials, convidant persones de diferents trajectòries i tendències que comparteixen aquests objectius.

Amb el subtítol «lluitar en temps de crisis global», més de 900 participants i panelistes del Quebec i de tot el món, van trobar-se del 18 al 21 de maig, van tractar sobre les crisis socioecològiques del segle XXI, si són el resultat directe del creixement desenfrenat i l’acumulació de capital, i quines poden ser les possibles solucions, si el moviment decreixentista és suficient, i si calen altres canvis estructurals i sistèmics. Es van presentar lluites, iniciatives, accions, tàctiques de resistència i de transformació, d’organització socio-política, de custòdia ecològica, de co-creació d’espais (placemaking), de conservació… algunes que han funcionat millor i d’altres que no han funcionat tant. I sobretot es va parlar d’estratègies per enfortir les lluites existents, crear vincles i solidaritat entre elles, i com construir models alternatius d’organització de l’economia.

Alguns dels temes que destaquen del programa són la justícia global, l’extractivisme, el decolonialisme, l’imperialisme ecològic, l’eco-apartheit, la lluita de classes interseccional, el decreixement, la revolució ecosocialista, la ruralitat radical, la lluita feminista, els riscs de l’economia dels bolos (gig economy), les lluites emergents en el sud global, la democràcia de base, el post-capitalisme, l’eurocentrisme, l’anarquisme, l’animisme, l’autodeterminació dels pobles, la resistència digital, … i també el model socio-econòmic procomú.

Cada tarda va haver-hi una plenària. La primera sobre Post-capitalisme fora de l’eurocentrisme, amb l’activista francoalgeriana Houria Bouteldja https://ca.wikipedia.org/wiki/Houria_Bouteldja i l’antropòleg d’origen hondureny, Jairo I. Fúnez-Flores. https://twitter.com/Jairo_I_Funez, que investiga sobre la descolonització. La segona va ser sobre La reconfiguració de les esquerres en el món, amb la lingüista mapuche Elisa Loncón, el sindicalista d’Amazon, Chris Smalls, i el físic i activista palestí, Mustafa Barghouti. La tercera Connectar les lluites per l’emancipació col·lectiva amb la filosofa i activista Silvia Federici, la investigadora d’estudis afroamericants i activista Keeanga-Yamahtta Taylor i Julian Lattimore de Rosa Luxemburg Stiftung. La plenària de tancament va ser sobre com Repolititzar la qüestió del clima amb el filòsof Mohamed Amer Meziane, l’activista ecosocialista brasilera Sabrina Fernandes i el geògraf Matthew T. Huber.

Intervenció de Mònica Garriga (femProcomuns) a la sessió sobre comuns de la Grand Transition.

Des de femProcomuns vam participar-hi intervenint en la sessió «Transformar la societat per als comuns: experiències internacionals i perspectives estratègiques». La Mònica Garriga hi va explicar l’experiència de la cooperativa i el desenvolupament i aplicació del Model de sostenibilitat del procomú. Jonathan Durand Folco, qui facilitava la sessió, hi va explicar com el municipalisme pot actuar com a trampolí en l’experiència de Valparaíso (Xile), comparant-la també amb altres ciutats, com Barcelona. Marie-Soleil L’Allier va explicar la seva recerca sobre pràctiques de comuns al Quebec; Marc D. Lachapelle va parlar de les pràctiques organitzacionals per mediar les tensions en projectes de comuns; i Jonathan Veillette de polítiques de creació d’autonomia social a Puebla (Mèxic).

Vam assistir a algunes sessions i vam conèixer diferents organitzacions, iniciatives, lluites i projectes. A continuació n’expliquem algunes.

Presentació del procés d’incubació de Seize

Seize és una empresa sense ànim de lucre que funciona segons els principis del cooperativisme sorgida de la mateixa universitat Concordia on es feia la trobada, i que actua en tres eixos: organitzar, educar i incubar; segons va explicar Olivia Champagne, portaveu del projecte. A partir de les oportunitats de fer-se càrrec de serveis vinculats a la universitat (com els menjadors), incuba projectes per crear cooperatives.

Giulia Falcone va parlar de l’experiència del cultiu de la seda a Nova Esperança, a l’estat de Paraná, al Brasil. Va explicar que aquest cultiu dona feina a 2.500 famílies, però la indústria s’està esfondrant per diversos factors com el canvi climàtic i, especialment, per la contaminació causada pels pesticides que es fumiguen des d’avions per a monocultius veïns, de soja, canya de sucre, i altres productes. El 2006, la Incubadora Tecnològica de Maringà, va desenvolupar el projecte «Artesãos Brasil» que promou la fabricació de productes artesanals amb fil de seda. El 2010 es va constituir formalment Copraseda (Cooperativa dos Productores de Artesanato de Seda) amb agricultors locals, productors de capolls de seda, que col·laboren amb «Artesaos Brasil».

Quebec, com la resta del Canadà i d’Amèrica del Nord, és el resultat de la colonització europea i de les lluites entre els diferents imperis. També de polítiques perllongades d’opressió i marginació de la població autòctona i la seva descendència; de despossessió i d’extractivisme. Philippe Blouin moderava una sessió sobre «Sobirania i territoris autòctons». Les Kanien’kehá:ka Kahnistensera (mares mohawk) hi van parlar del litigi amb la Universitat MCGill per la presència de tombes anònimes d’infants víctimes d’experiments mèdics en l’emplaçament de l’antic Hospital Royal Victoria al turó de Mont Royal. Durant dècades els infants autòctons eren separats de les seves famílies i re-educats en institucions on vivien en males condicions de salut i on es van fer experiments amb ells.

Waba Moko, anishnaabe del clan del llop a la conca del riu Ottawa, va parlar de les lluites dels anishinaabe per protegir el llop original al seu territori i per posar en marxa una moratòria de caça. Michaël Paul, protector de l’aigua i de les terres sagrades no cedides, és un cap hereditari innu i nutshimiulnu., Va parlar de l’oposició al Tractat de Petapan, que amenaça d’extingir els drets ancestrals dels nitassinan. I Yvan Boivin, activista atikamekw de Mobilisation Matawinie Ekoni Aci, va parlar del bloqueig contra la tala d’arbres al Nitaskinan i de com han demanat una moratòria de 5 anys perquè la natura pugui tornar a néixer i per restablir la biodiversitat. Mentrestant han construït una barricada per impedir l’entrada dels forestals i les empreses que duen a terme la deforestació.

En una de les mencionades sessions plenàries Chris Smalls, president del sindicat de treballadors d’Amazon, va explicar la campanya per la creació del sindicat de l’empresa. Smalls hi treballava des de 2013, el 2020 li van demanar d’amagar que hi havia treballadors positius de COVID i que seguien anant a treballar perquè no tenien dret a baixa laboral. Van confirmar que el sindicat tradicional no els servia i van començar la campanya -amb dos anys de lluita- per arribar crear un nou sindicat. Smalls va manifestar que cal unir totes les lluites front el capitalisme, i que per aturar l’explotació d’Amazon va dir que cal no comprar-hi, si s’hi segueix comprant, una persona de cada quatre acabarà treballant per Amazon.

En la mateixa sessió Elisa Loncón de la nació mapuche de Chile, alertava sobre la pèrdua de la llengua pròpia per la minorització que impulsa l’escola. Considera que tant l’esquerra com la dreta, sorgides del continent europeu, han utilitzat el genocidi per implementar la filosofia de la modernitat, defensant que per aconseguir “el progrés” cal sacrificar gent. Va alertar que per millorar els drets humans cal una nova epistemologia que tingui en compte les cultures indígenes. La Constitució de 2021 (rebutjada en referèndum) marca un horitzó pel qual seguir lluitant: drets individuals i també col·lectius, paritat i autonomia de les regions en un estat plurinacional.

Amb altres participants a la Grande Transition, vam visitar el barri de Milton Parc i l’espai autogestionat Bâtiment 7.

Milton Parc

Milton Parc és un dels barris antics de Montreal, entre el centre i el turó de Mont Royal, que dona nom a la ciutat. És també una comunitat activa amb una trajectòria interessant de lluita i construcció d’alternatives. Nathan McDonnell, activista del barri, després d’intervenir a la Grande Transition, va conduir-hi una visita guiada, on ens va explicar les lluites, els projectes comunitaris i de l’economia solidària. És un barri, amb les tradicionals cases baixes de dos o tres pisos màxim, que en els anys 60 i 70s del segle XX, es va veure afectat per un pla per reurbanitzar-lo amb la construcció de mega-edificis. Els llogaters del barri es van enfrontar al projecte i es van organitzar, sense poder evitar que es fes la fase 1 i 2 de la urbanització. Poc a poc, van anar comprant les cases que quedaven buides, i així les van anar cooperativitzant. Avui és la zona d’habitatge cooperatiu sense ànim de lucre més gran de tota l’Amèrica del Nord, una mena de fideïcomís de sòl comunitari. que inclou habitatges i locals comercials, amb 1.200 habitants.

Entorn Milton Parc han sorgit nombrosos moviments ecologistes i comunitaris i també s’ha contribuït a la formació del Sindicat Autònom de Llogaters de Montréal (SLAM-MATU) que es basa en l’acció directa per la defensa dels drets de les persones llogateres. Des de la pandèmia s’han anat creant altres projectes entorn a Milton Parc, el cafe-bistro Bar Milton Park, una cooperativa solidària amb un banc d’aliments i una cuina comunitària cada divendres (al migdia i a la tarda), distribució d’aliments per les persones més necessitades, un centre de co-treball i una biblioteca comunitària, entre altres.

Bâtiment 7

Bâtiment 7 és un dels projectes d’autogestió d’un espai i d’estratègies de lluita més interessants que hem conegut. Amb molts elements en comú amb espais autogestionats que coneixem a Catalunya, com Can Sanpere a Premià de Mar, Can Fugarolas a Mataró o Can Batlló al barri de La Bordeta de Barcelona. Està situat a Point-Saint-Charles, un barri postindustrial proper al riu Saint-Laurent, amb una forta trajectòria militant i comunitària. El seu teixit social i organitzatiu compta amb diverses cooperatives d’habitatge, serveis jurídics comunitaris, un centre d’educació popular i la Clínique communautaire de santé. La zona on està Batiment 7 eren uns terrenys de la companyia ferroviària Canadian National Railway i la nau, d’uns 8.000 metres quadrats, era un taller de reparació i construcció de trens. El grup immobiliari de l’especulador Vincent Chiara va comprar tots els terrenys per 1 dòlar canadenc (ja que el sòl estava contaminat) en una operació especulativa per promoure el Casino de Montréal, finançada conjuntament per Loto Québec i el Cirque du Soleil. Aquí va començar una lluita veïnal que ha durat 20 anys. Van denunciar que el barri necessitava espais i que l’empresa s’estava quedant un terç de la seva superfície. Van crear l’associació “7 à nous“ (joc de paraules amb “c’est à nous”, és nostre, depèn de nosaltres i ara és la nostra). Després d’una llarga lluita amb diferents etapes van aconseguir que l’empresa els donés aquesta nau a l’associació i 1 milió de dòlars per rehabilitar-la, a més de que part de la urbanització de la zona fos amb habitatge social, una altra habitatge cooperatiu i una part de parc (la resta, és habitatge a preu de mercat).

Ara fa 5 anys que van obrir l’espai. N’han rehabilitat menys de la meitat però hi ha: un bar-restaurant (cooperativa de treball les sans taverne) amb producció pròpia de cervesa (12 diferents!) que fa concerts i activitats culturals, una botiga de queviures (le détour, n’hi ha poques al barri, un problema de molts barris de Montreal convertits en «deserts alimentaris», que no tenen lloc on comprar i han d’agafar el cotxe), un taller de bicicletes a més de tallers de fusteria, de ferro fos, de ceràmica i de tallat per làser, una escola d’art, una biblioteca i arxiu revolucionari de lluites, una cooperativa de joves/adolescents amb sala de jocs i videojocs, cuina, taller de costura i diversos espais multiús. A la part exterior hi ha horts, un galliner i una estructura feta amb contenidors que conté una cuina homologada on es produeix menjar. En total hi ha 16 projectes, alguns autònoms en forma de cooperativa o entitat sense afany de lucre i altres gestionats directament per l’associació. Una característica del projecte és la seva diversitat. En el llibre «Bâtiment 7. Victorie populaire a Pointe-Saint-Charles» escrit per La Pointe libertaire, un dels col·lectius que participen al projecte, assenyalen que un factor de l’èxit de la lluita va venir donat per la capacitat d’aglutinar la diversitat ideològica, estratègica i tàctica dels diferents col·lectius i organitzacions implicades, alhora que la diversitat de situacions, orígens i horitzons de les persones que hi participaven. Aquest sembla seguir sent un factor clau del projecte actual.

Agraïments

Volem agrair a Projet Collectif, i molt especialment a la Marie-Soleil L’Allier i a Jonathan Durand-Folco, l’haver-nos convidat, l’haver facilitat la realització de xerrades i tallers, així com les visites a projectes i organitzacions. També volem agraïr a en Samuel Raymond i la Viviane Caron (i l’Spiky) haver-nos acollit a casa seva a Montreal. I agraïm molt a totes les persones que ens han explicat els seus projectes, que ens han dedicat el seu temps i que han atès les nostres preguntes i la curiositat per entendre les diferents dimensions de la sostenibilitat del que estan fent.