This post is also available in: Español (Spanish) English
Presentem el vídeo, amb música de Cesk Freixas, de com va anar canviant un bloc d’argila de 80kg amb la creativitat de les persones participants al Festival FESC. També us expliquem com vam capturar-ne les imatges i la xerrada que vam fer sobre “Qui controla les teves dades?”.
La Fira de l’Economia Solidària de Catalunya ja té 12 anys i enguany ha canviat de localització i format. Des de la cooperativa femProcomuns hi hem participat fent una aportació al finançament, amb la instal·lació Argila-entre-mans durant tot el cap de setmana i amb una xerrada sobre “Qui controla les teves dades?” diumenge al matí. El festival es va fer al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona on s’hi va crear un entorn de festa per gaudir i aprendre, de manera lúdica i atractiva, que existeix una alternativa real al capitalisme, que ja està funcionant i que és per a tothom. Hi havia cúpules geodèsiques, carpes, concerts, diferents activitats, jocs, espai infantil, oferta gastronòmica, mercat de productes de l’economia social i solidària, entre altres.
Argila-entre-mans
Al costat de la cúpula “Aprenem” vam plantar vuitanta quilos d’argila sobre una taula rodona i vam convidar a tothom a modelar-la. La única norma: no endur-se fang, el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre aquesta argila va ser un comú compartit entre totes les persones visitants. L’obra col·lectiva va anar canviant, hi va sorgir una cara amb la boca oberta, figuretes, basses i canals, túnels, una altra boca, plantes, forats i columnes, … Cadascú hi feia el que volia, respectar o transformar el que havien fet els altres era una decisió a prendre per cadascú. Manteniment? Mantenir el bloc d’argila humit, això es feia amb un polaritzador d’aigua de tant en tant. Aquest flip-flip va ser l’estrella secundària de l’experiència, especialment va fascinar als més petits. Així replicàvem i actualitzàvem des de la cooperativa femProcomuns la instal·lació Argila-entre-mans que el col·lectiu TAG havia fet l’any 2006 al Festival Maçart i al hackmeeting HackIluro.
L’argila estava sota una carpa i en un dels pilars hi vam instal·lar un petit ordinador RaspberryPi amb una càmera web que capturava una foto cada minut (vegeu com ho vam fer). Després vam encadenar aquestes imatges que ens mostren el pas de la gent i l’evolució de l’obra en procés durant els tres dies. Molt amablement, en Cesk Freixas ens ha donat permís per utilitzar la seva cançó “Vull sentir la vida” que, amb tot el sentit, posa ritme a l’encadenament d’imatges d’aquesta obra participativa. Durant la FESC al costat del bloc d’argila hi havia fulls de paper impresos que plegats i grapats es transformaven en un llibret PliegO (descarregeu-lo i imprimiu-lo) on s’explica com replicar aquesta experiència altres llocs.
I què ha passat amb els vuitanta quilos d’argila després del Festival FESC? La cooperativa La Fundició se’ls va endur a L’Hospitalet de Llobregat amb la intenció de fer-los servir en el seu projecte agropolità.
Qui controla les teves dades?
Diumenge al matí vam fer una xerrada sobre l’impacte dels centres de dades i el control d’aquestes. Vam explicar com les grans corporacions del capitalisme tecnològic estan fent ús de granges de servidors sense tenir en compte els límits del planeta. El gran consum d’energia que aquests centres suposen i el gran consum d’aigua per la necessitat de refrigerar-se. Va començar analitzant com es connecta físicament internet, per on passen els cables que connecten els continents, qui els controla i el paper que les corporacions gegants d’internet estan tenint cada cop més (i el risc que això suposa per la neutralitat de la xarxa). Vam continuar exposant on s’emmagatzemen les dades i l’impacte ecològic que tenen els grans centres de dades. Vam continuar exposant el consum que té la nostra activitat al núvol i la necessitat de racionalitzar-la i minimitzar-la. Cal prendre consciència que els vídeos, fotos i altres fitxers que estan a internet suposen un consum molt elevat d’energia, d’espais d’emmagatzematge, recursos humans i manteniment. Per tant, hem de considerar si tot el que fem ha d’estar copiat al núvol i si ho estem copiant per duplicat. Vam explicar que s’estan creant grans centres de dades en llocs on generalment no es té en compte la sostenibilitat, l’impacte ambiental ni l’impacte social al territori. Quan parlem de “núvol” no podem enganyar-nos pensant que és un recurs infinit, són ordinadors que cal fer funcionar i refrigerar. A l’inici de la presentació vam demanar a les persones assistents de connectar el seu telèfon mòbil a una xarxa wifi. A la part final vam utilitzar piRogue per analitzar on anava l’activitat d’aquests telèfons (que contínuament es connecten a serveis de les grans corporacions GAFAM). També va recomanar algunes eines senzilles per conèixer millor què passa amb les nostres dades o bé gestionar-les, com FlagFox (bandera de la ubicació del servidor d’una web visitada), Pi-Hola (bloqueig d’anuncis i rastrejadors d’Internet) o Adblock Plus (bloquejador d’anuncis a les webs visitades). En tota la xerrada la iniciativa Tu nube seca mi río, que denuncia l’impacte dels centres de dades, va ser una referència constant.
